JSJ Arrels

Novetats a FamilySearch: consulta directa de registres civils!

2010-11-15T23:45:00.002+01:00

Ja fa un temps, vaig fer un escrit sobre com ens pot ajudar la web FamilySearch dels mormons en la recerca d'avantpassats i la construcció de la història familiar. Com que no ens és sempre fàcil anar als arxius parroquials o als ajuntaments, fonts bàsiques a la recerca, les consultes per internet són fonamentals. La més important de totes, com ja deia llavors, és la web FamilySearch.

Ara, a més de les dues consultes que vaig explicar en aquell escrit (una, buscar persones amb un nom i dues, buscar els noms d'una parròquia donada), es poden consultar els registres civils dels llocs per on els voluntaris i les voluntàries mormons han pogut microfilmar els arxius corresponents. Afortunadament, hi ha molta documentació dels registres civils de Barcelona, que podeu consultar directament aquí.

Aquest és el camí que he seguit, per exemple, per trobar el lloc i la data del casament dels meus besavis. Això sí, ara m'hauré d'adreçar a la parròquia corresponent per veure si tinc la inscripció literal d'aquell matrimoni i obtenir més dades sobre aquesta branca de la família. Aquesta és la imatge del full del registre civil de Barcelona de 1896 on es va inscriure el matrimoni, just a la línia inferior:

"En busca de los antepasados". Dominical de La Vanguardia, 14/11/2009

2010-08-31T22:37:00.001+02:00

Repassant algunes carpetes del meu ordinador, vaig trobar aquest reportatge del dominical de La Vanguardia que pot ser del teu interès.

De Culla a Sant Feliu; Buenaventura, Barreda, Colom, Moliner, Vidal,... Inicis del segle XX.

2010-08-14T18:15:00.001+02:00

En aquesta foto, Núria Amat i Mañosas, la meva estimadíssima tieta Nuri (Sant Feliu, 1940-1998), quan tenia tretze anys, a primers de 1954. Era la Festa dels Vells, que recordo vagament de la meva infantesa i es devia fer fins a meitat dels anys seixanta. Una noia de Sant Feliu acompanyava a missa i a processó a una persona vella de la nostra ciutat. La persona que està amb la tieta Nuri és la senyora Nicanora Barreda Barreda, nascuda a Culla, l'any 1869. Era la germana gran de la meva besàvia, Antònia Barreda Barreda, nascuda també a Culla l'any 1879. La foto me la va facilitar Joan Romagosa Colom, el seu nét, que m'està ajudant moltíssim a conèixer i retrobar els meus orígens familiars al Maestrat.

Un dia, fent una cerca del cognom Barreda a l'hemeroteca de La Vanguardia, hi vaig trobar la següent notícia, breu, però molt il·lustrativa de la misèria que es vivia en aquell poble pobre, fred i mal comunicat a cavall dels segles XIX i XX, el temps que va tocar viure a les germanes Barreda. Era el 4 de desembre de 1928 i deia així: "La guardia civil detuvo en el término de Adzaneta a la joven Florinda Barreda Barreda, fugada del hogar paterno. Interrogada, manifestó que se marchaba a a la capital, cansada de vivir en un pueblo tan mísero. Se cree que tiene perturbadas las facultades mentales"

Les filles de Nicanora Barreda (Joaquima i Hermínia Colom Barreda) van venir a Barcelona, en data que encara no he pogut precisar, a fer de rentadores i planxadores en un establiment que encara no he pogut determinar. Elles insistien a la seva mare que deixés el poble i vingués a Barcelona, com em va explicar Joan Romagosa. Però el seu marit, Joaquim Colom, no va voler. Quan va morir, any 1910, vídua i embarassada del seu fill petit, Amadeu Colom, va deixar el poble per no tornar-hi mai més. Per a ella, era el record del fred i la gana. Tenia 41 anys.

Un cop aquí, va insistir a la seva germana petita, Antònia, la meva besàvia, que prengués la mateixa decisió. Però el seu marit, Guillermo Buenaventura Villalba, tampoc no volia deixar Culla. Finalment, suposo que després d'anys de tensió entre el matrimoni, l'agost de 1914, els meus besavis Guillermo Buenaventura i Antònia Barreda i el meu avi, Antoni Buenaventura Barreda (nascut a Culla el 1902) van deixar el seu poble i van venir a Sant Feliu.

Es van instal·lar al Passatge Molins, un carreró inhòspit, fosc i miserable, conegut popularment com el carrer de les Punyalades, avui inexistent, ja que es va urbanitzar en obres de millora del centre de Sant Feliu a la dècada dels anys vint. Tenia entrada pel carrer Sant Llorenç, just on ara hi ha l'accés al pati de les Mercedàries. El meu besavi no es va adaptar mai al canvi de Culla a Sant Feliu i, quatre anys després de venir, se'n va tornar tot sol al poble tan sols per morir a casa seva. És curiós: va aguantar set anys de servei militar i de guerra al Marroc, i no va aguantar més de quatre anys vivint en un lloc que no devia sentir mai com a propi.

Adjunto un arxiu pdf amb les persones que conec fins ara i que són descendents del matrimoni dels meus rebesavis Joaquin Barreda Vidal (Culla, 1835-1914) i Antònia Barreda Barreda (Culla, 1833-1913). Agrairé a qui pugui interessar que em faciliti informació, dades o imatges que em permetin completar l'arbre de descendents de què formo part.

I un darrer record i homenatge a Nicanora Barreda Barreda. Per l'empenta d'aquesta dona gran d'esperit i petita d'alçada que es veu a la foto, algunes famílies de Culla i els voltants van venir a Sant Feliu, a Barcelona o a altres pobles dels voltants. Una decisió difícil per sortir d'una vida més difícil encara. La dura decisió que sempre han hagut de prendre, sigui quin sigui el temps o el país, les persones immigrants.

L'aportació impagable dels mormons a la recerca de tots els nostres avantpassats.

2009-03-16T20:59:00.011+01:00

Fa temps que tenia ganes de parlar de la tasca que fan els mormons i de com la podem aprofitar per a la cerca de les nostres arrels. La seva web és un recurs imprescindible per trobar els nostres avantpassats. Les raons religioses per les quals identifiquen avantpassats per poder-los considerar "batejables" es poden trobar aquí.

Jo la utilitzo amb dues finalitats bàsiques. D'una banda, per cercar cognoms i, de l'altra, per buscar dades de parròquies. Hi ha una altra manera encara de fer ús del seu treball: anar a alguns dels centres que tenen prop de Barcelona, per veure microfilmats els arxius parroquials de qualsevol punt del nom que prèviament hàgim demanat. Però jo encara no he fet ús d'aquesta possibilitat: cal més temps del que tinc!

Per cercar cognoms, vaig a aquesta pantalla:

On diu "first name" hi poso el nom i on diu "last name" hi poso el cognom. Cal indicar només que busquem al sud d'Europa, Espanya i prémer "search". Si els mormons han passat per alguna de les parròquies on tenim arrels, tots els nostres avantpassats aniran sortint davant nostre!

Per cercar municipis, vaig a aquesta altra pantalla:

En una primera pantalla posterior, hi ha la referència de la parròquia o parròquies del municipi demanat. Un cop es clica la parròquia, en la part superior de la pantalla apareix l'opció "View film notes". Clicant-hi al damunt, trobem la referència del microfilm on hi ha les dades del municipi buscat... sempre i quan, torno a dir-ho, hi hagin passat els seus fidels i ho hagin enregistrat. Amb la referència del microfilm, tornem a la primera pantalla i, just a sota d'on indiquem el país, afegim aquest número a la casella "Film number". Premem "Search" i obtindrem la relació de persones que figuren en aquell llibre parroquial.

Tota manera, per trobar el codi dels microfilms amb les dades que cerquem, hi ha una drecera, que ha publicat la pàgina web d'Hispagen. Anem directament en aquest mapa a buscar el número de lot ("batch", en anglès) i a la pantalla de més amunt (la més essencial en la nostra recerca!) ho posem a "Batch number" o "Film number" segons el tipus de dada que hàgim trobat i... a gaudir de la recerca!

Moltes gràcies, La Vanguardia!!!

2008-10-26T22:31:00.006+01:00

Avui, el diari La Vanguardia ha pres una decisió senzillament brillant, que posarà els amants de la història en general i de la genealogia en particular amb el cor a cent per hora i exultants de satisfacció.

Només obrir La Vanguardia digital aquest matí he llegit la notícia: LVG ha decidit posar a l'abast de tothom la seva hemeroteca, tots els diaris publicats des de 1881!!!

Tot avui que, tret de les feines de cada diumenge (repàs dels deures de la setmana, planxar...) només he tingut ulls per a l'hemeroteca de La Vanguardia. Hi he pogut trobar esqueles de persones que són objecte de la meva recerca, com ara el meu besavi Salvador Llopis, que va morir el 24 de gener de 1924:

Hi he trobat també notícies de les que tenia referències llunyanes i vague, però que ara La Vanguardia m'ha permès confirmar, com una condecoració que el rei Alfons XIII va atorgar al meu besavi Luis San José, i que va aparèixer a LVG del 14 de maig de 1912:

O, fins i tot, una foto de la meva àvia quan era jove, en un acte d'homenatge que la Generalitat republicana va fer al seu germà Manuel Colomer i Llopis, a l'octubre de 1931:

I això només el primer dia!!! Novament, moltíssimes gràcies a aquesta iniciativa pionera de La Vanguardia!!!

CHAPEAU!!!!

L'origen dels cognoms San José i Bonaventura.

2008-08-16T22:31:00.003+02:00

Els cognoms amb nom de santes o sants tenen diferents orígens, depenent també de diferents moments de la nostra història. Sembla ser que, en un inici, tenien un origen toponímic (algú de cognom Sant Martí podia venir d'un poble amb aquest nom). Més endavant, cap als segles XVI-XVII els cognoms amb santes o sants van ser adoptats (o imposats) per als conversos, ja fossin jueus o moriscos. Més endavant, tenia altres connotacions. Quan de petit li preguntava al meu avi d'on venia el seu cognom, ell em deia que, com que la seva família venia de Madrid, allà era costum posar noms de santes o sants als infants que eren fruit de relacions "dels senyors amb el servei", que no s'abandonaven (sinó serien "expósitos") però que no es podien reconèixer. Aquesta pràctica sembla que era també habitual entre els fills del clergat.

El meu avi, però, no disposava de la informació necessària per respondre la meva qüestió. En primer lloc, el seu pare era de Madrid, però el seu avi i besavi eren de Valladolid. En segon lloc, la major part dels centenars de milers d'infants recollits en hospicis no rebien el cognom d'expósito... sinó d'alguna santa o sant, normalment el mateix nom de l'establiment que els recollia.

I heus aquí que, només durant el segle XIX, més de vint-i-cinc mil nenes i nens van ser recollits a la Casa San José de niños expósitos de Valladolid. Heus aquí, tal com he pogut documentar, l'origen del meu primer cognom. Desenes de milers de persones que compartim aquest cognom tenim aquest mateix origen.

Pel que fa al cognom Bonaventura, tres quarts del mateix. Als Països Catalans, els infants recollits en hospicis o de pares desconeguts no eren anomenats expósitos ni era costum posar-los noms de santes o sants, però els eren atribuïts sovint cognoms d'aquest tipus: Déu, Deúlofeu, Déulovol, Salvat, Ventura... o Bonaventura. El meu segon cognom té també, doncs, el mateix origen, un primer varó nascut fora de matrimoni. Aquesta branca de la meva família ve de Culla, com ja he dit en algun altre escrit, i la tinc documentada des del segle XVII. Al darrer terç del segle XIX, un capellà va castellanitzar el cognom en inscriure'l al llibre de baptismes, i així ha continuat... fins que completi el procés per tornar-lo a la seva forma original.

Vilaplana, Sánchez, Ginestar, Grau, Pons, més cognoms de Sant Feliu.

2008-08-16T21:22:00.008+02:00

Més troballes al nostre arxiu parroquial. Si a finals de juliol vaig trobar que un dels meus setze rebesavis era de Sant Feliu, darrerament he trobat més informació sobre els seus avantpassats, portant una de les moltes branques del meu arbre genealògic a Sant Feliu i cap a la meitat del segle XVIII. Els noms que hi he trobat són els següents:

Malauradament, el llibre més antic que tenim a Sant Feliu és el primer Llibre d'Òbits, que comença a 1768. Tindré molta més sort en les meves recerques a Sant Just: s'hi conserven tots els llibres sagramentals des del seu bell inici, al 1508.

L'explicació d'aquesta diferència és ben simple: a Sant Just, el seu alcalde a 1936, Daniel Cardona, va incautar tots els llibres parroquials i així els va salvar de ser cremats. Va protegir així documents únics de més de quatre segles de la història del seu poble. Per contra, la crema de la nostra parròquia al 1936 va provocar la desaparició de la major part dels llibres sagramentals.

Bé, això són figues d'un altre paner. Vull agrair finalment a Mossèn Anton Roca i a Mossèn Jaume Sedó totes les facilitats i la col·laboració per a les cerques que fem a la nostra parròquia aquells que ens agrada capbussar-nos en les nostres arrels.

Vilaplana: un rebesavi de Sant Feliu!!!

2008-07-26T19:26:00.005+02:00

Fins a les meves visites a la parròquia de Sant Just, sempre havia tingut clar que només tinc un avantpassat meu a Sant Feliu, i ben proper: ma mare! Sabia que la seva mare i la seva àvia eren de Sant Just i que van venir a Sant Feliu el 1917, per treballar a Can Bertrand.

A mesura que vaig anar visitant l'arxiu parroquial de Sant Just (justament quan n'era rector Mossèn Anton, abans de venir a Sant Feliu), vaig veure que un dels vuit besavis de la meva mare... era de Sant Feliu! Era, per tant, la meva primera arrel santfeliuenca: Fernando Vilaplana Ginestar, un dels meus setze rebesavis.

És a dir:

G-1) Jordi San José i Buenaventura (Sant Feliu, 1957), fill de
G-2) Teresa Buenaventura i Batlle (Sant Feliu, 1936), filla de
G-3) Maria Batlle i Vilaplana, la meva àvia (Sant Just, 1912 - BCN, 1990), filla de
G-4) Antònia Vilaplana i Calopa, la meva besàvia (Sant Just, 1882 - Sant Feliu, 1954), filla de
G-5) Fernando Vilaplana i Ginestar, el meu rebesavi (Sant Feliu, 1841 - Sant Just, 1915)

Dimecres passat vaig anar per primer cop a l'arxiu de la meva parròquia, i vaig poder continuar la llista:

G-6) Josep Vilaplana i Sánchez, el meu avi cinquè (Sant Feliu, 1807 - 1848), fill de
G-7) Benet Vilaplana i ??, el meu avi sisè (Santa Coloma de Cervelló, vers 1780 - ??. ??)

Ves per on, tinc una branca que, durant la primera meitat del segle XIX va viure a Sant Feliu. Benet Vilaplana era un pagès de Santa Coloma que es va casar a Sant Feliu amb Maria Xanxes, transcripció literal d'un Sánchez catalanitzat, i que era filla de Sant Feliu (no tots els Sánchez ens van arribar entre 1960 i 1975!). Vegeu transcrit el cognom Sánchez en la inscripció de naixement de Josep Vilaplana:

Hauré de seguir tornant al nostre arxiu per resseguir el fil de l'apassionant recerca dels avantpassats. Potser algú podria ajudar-m'hi: cap santfelieunc o santfeliuenca té algun Vilaplana entre els seus antecessors?

100% GDS

2008-04-06T16:12:00.007+02:00

A l'agost farà dos anys que vaig començar aquesta apassionant recerca de les meves arrels. Les meves notes les he anat prenent en Excel i tenia notes preses en Word i diverses fotos i documents escannejats. Mentre tenia pocs noms i documents, els enllaçava uns i altres amb hipervincles i anava fent. Però quan ja vaig arribar a més de dos-cents avantpassats i els documents que s'hi referien no paraven (afortunadament!) de créixer, vaig veure que em calia un programa pensat expressament per tenir la màxima informació sobre persones (dades, veus, imatges, documents, vincles,...) i que fos fàcilment utilitzable: no és un tema menor, havia mirat programes estrangers el primer problema del qual és que només treballen amb un cognom!

Com a soci de la Societat Catalana de Genealogia, vaig rebre la informació sobre els cursos anuals que fa l'entitat. Al març n'hi va haver un que em va interessar força: La Informàtica al servei de la DOCUMENTACIÓ FAMILIAR i GENEALÒGICA: EL GDS . Un cop acabat, he de confessar que el curs em va "atrapar" només començar i que és una de les millors inversions de temps que he fet els darrers anys.

Durant el curs es va presentar el programa GDS (Sistema General de Documentació Familiar). El professor del curs ha estat el mateix autor del programa, el Sr. Joaquim Casals i de Nadal. A la qualitat del producte hi cal afegir el saber fer i la qualitat de l'exposició del seu autor. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, adjunto una de les diverses possibilitats que ofereix el GDS:

Com en aquesta foto de 1981 amb el meu avi, el meu pare i el meu fill gran, podem identificar qualsevol persona en qualsevol imatge. Però això només és la punta de l'iceberg. Podem demanar, per exemple totes les fotos relatives a una persona ordenades pel criteri que vulguem, normalment cronològicament o, clicant sobre el seu rostre, podem accedir a tota la informació que hi tinguem associada: tant genealògica (ascendents i descendents), com la que prèviament hàgim introduït: fotos, talls de veu, documents de tota mena, comentaris, etc.

La informació és enormement fàcil d'introduir i de consultar. A cada persona se li assigna només un ascendent i una/es parella/es. El programa fa la resta: constituir nuclis familiars, trobar i ordenar els cognoms de qualsevol persona, informar sobre la relació entre dues persones qualsevol de la base de dades, trobar totes les persones amb una característica donada (lloc d'origen, cognom, ofici,...), etc.

A més, és enormement lleugera i accessible. Vam comprovar-ho al curs: informació sobre més de 2.300 persones i amb més d'11.000 fotos i documents, ocupava només 14 gigas i s'accedia a qualsevol demanda en menys d'un segon.

No em puc estar de recomanar el GDS més que efusivament. És el programa que buscava per a la gestió de tota la informació genealògica i familiar. Í també és, senzillament, brutal. Animeu-vos, sens cap mena de dubte, a comprovar-ho!!!

70 anys del bombardeig de Barcelona: 70 anys de la meva família paterna a Sant Feliu.

2008-03-18T16:44:00.006+01:00

Aquests dies fa setanta anys del bombardeig dels feixistes italians sobre Barcelona. La Història, en majúscules, es tradueix en milers de petites històries, personals, minúscules, que sovint ens expliquen, que sovint influeixen anys i anys enllà del fet dramàtic que les va provocar.

La meva àvia podria haver estat aquesta dona, i el meu pare podria haver estat aquesta nena:

Els meus avis vivien a Barcelona, al Barri Gòtic, concretament al carrer Carders. Massa prop del port, des d'on bombardejaven els vaixells italians, massa prop del centre, a on bombardejaven els avions italians. Quan jo era petit, recordo la meva àvia estremida encara per la por les poques vegades que parlava de la Guerra. Llavors sempre solia dir que un dia el seu fill, amb sis o set anys, era al balconet de la casa del carrer Carders. Va entrar a la casa amb un tros de metralla que acabava de caure-hi: la meva àvia de seguida va pensar que hauria pogut acabar amb el seu fill, amb el meu pare. Aquell dia va decidir marxar de Barcelona.

Vint anys abans, en temps de creiexement de la burgesia catalana, la seva família era propietària d'una fàbrica de teixits a Torelló, que van comprar -més lliçons d'història- amb la fortuna que el meu besavi -sí, el Manuel Colomer del meu escrit anterior!- va fer com a indiano a Cuba. Després, tot se'n va anar en orris, i amb les restes del naufragi, els meus besavis van anar d'una torre a Torelló a un pis fosc del carrer Carders. Però en aquells temps de prosperitat, havien tingut una minyona de Sant Feliu.

Ves per on, quan la meva àvia va decidir marxar de Barcelona, se'n va recordar d'aquella minyona de la seva infantesa i, al 1938, van deixar enrera bombes i trossos de metralla que podien matar un Lluís San José de 7 anys, i van venir a Sant Feliu. Primer a la Rambla, a una torre que fins fa poc va resistir al lloc on ara hi ha un video boom. Després al carrer Pi i Margall, al costat d'on ara mateix hi ha el rober de Càritas. Allà va ser on vaig néixer jo, el 1957.

Enguany, la Història de tots, amb majúscules, recorda amb horror la forma macabra i assassina de matar de Franco. I també la nostra petita història, amb minúscules, ens recorda el nostre propi origen a la nostra pròpia ciutat. I sempre l'atzar entremig, sempre la vida imprevisible. Tot hauria estat diferent si aquella bona minyona d'aquells bons temps hagués estat, posem per cas, de Matadepera.

Manuel Colomer Vivas (de Vallformosa, Vilobí del Penedès)

2007-09-13T23:27:00.000+02:00

No tinc cap fotografia ni cap imatge de Manuel Colomer Vivas, el pare de la meva àvia paterna, el besavi que més centra en aquests moments el meu interès, i del qual, tanmateix, sé molt menys del que voldria.

Va néixer el 1846, i era el sisè de deu germans d'una família de pagesos a Vallformosa, un dels llocs de l'actual municipi de Vilobí del Penedès. Per l'excel·lent reunió que vaig tenir amb Mossèn Cortada, rector de Vilobí, sé que va néixer en un mas que encara existeix i que tinc moltes ganes d'anar a veure. De fet, vaig trobar Colomers a Vallformosa des de finals del segle XVII: un bon grapat de generacions que encara estic en procés de reconstruir.

Però el que més em captiva és la personalitat del meu besavi. No era l'hereu i se'n va anar, com tants catalans llavors com tanta gent avui mateix, amb una mà davant i l'altra darrera a fer fortuna. Es va embarcar cap a Cuba, en una data que encara no he pogut concretar i va fer fortuna amb la canya de sucre. És l'indiano de la meva família, però no n'he trobat cap referència al "Diccionari dels catalans d'Amèrica"

Ja relativament gran, va tornar a Catalunya. Es va casar amb la meva besàvia, Escolàstica Llopis, 31 anys més jove que ell, filla del mas conegut com a Giró del Gorner, a Puigdàlber, i que, al contrari que ell, era de bona família. Va fundar una empresa de la indústria tèxtil a Torelló, coneguda com a Can Fayné. Hi van tenir quatre fills. El gran va ser Manuel Colomer i Llopis (1.895-1.922), pioner de l'aviació a Catalunya, gran amic de Josep Canudas, amb el qual va triar el lloc i va crear la pista de la Volateria, la primera pista per a avions a Catalunya, just on ara hi ha l'aeroport del Prat. La segona va ser la meva tieta Lita, Escolàstica Colomer i Llopis (1.900-1987), alumna de Pompeu Fabra, bibliotecària de la Generalitat com la nostra estimada Joana Raspall, que em parlava de petit amb els ulls negats de la República, de com ella recollia signatures pel dret de vot de les dones, de com el món se li va acabar quan Franco va entrar a Barcelona. Després van venir la meva àvia Montserrat (quan el meu besavi ja tenia 63 anys!) (1.909-1974) i el meu tiet Elies Colomer (1.912-1964).

El meu tiet Manuel Colomer va morir el 1922, tornant d'un vol de Mallorca, després d'haver creat la primera línia de vols regulars entre les illes i Barcelona. Sembla que allò va ser un cop molt fort per al meu besavi, que es va trastocar, va perdre gairebé tota la seva fortuna, i va morir en unes circumstàncies que ningú no m'ha sabut explicar amb certesa.

Pel que em deia la meva tieta Lita, Manuel Colomer Vivas devia ser un d'aquells industrials catalans, fet a sí mateix, vital, d'una gran cultura i una visió oberta i progressista de la societat. Quan jo era petit, m'explicava que tenia una foto i una carta d'agraïment dels treballadors cubans de la seva plantació de sucre. A Torelló, la seva fàbrica va proporcionar la primera electricitata aquella vila d'Osona. Va ajudar el seu fill en la naixent aventura aeronàutica catalana i la seva filla en aquell procés de recuperació de la llengua i la cultura pròpies que va amarar els primers anys del segle XX a Catalunya.

Vull saber més d'ell i li vull dedicar el primer nom propi d'aquesta apassionant recerca genealògica. Agrairé a qui pugui estar interessat o ser bon coneixedor de la història i els personatges del Penedès tota informació, imatge o pista que em pugui ser útil per reconstruir-ne al màxim la seva trajectòria. Estaré encantat de conèixe't tan bé com pugui, estimat besavi!

Culla (Alt Maestrat)

2007-08-29T19:04:00.000+02:00

Culla és un petit poble de l'Alt Maestrat, del qual els meus besavis Guillermo i Antònia i el meu avi Antoni van emigrar l'agost de l'any 1914 per venir a Sant Feliu. Culla és molt a prop de Benassal, i forma part dels municipis del Maestrat en què l'emigració de primers del segle XX va tenir a Sant Feliu com a punt de destinació. Avui és un poble molt bonic, amb una població ja estabilitzada, envoltada de camps d'ametllers i oliveres i amb molta gent dedicada a la ramaderia. Us recomano un breu tomb per Culla punxant aquí.

L'any passat vaig anar a Culla per primer cop. Em van atendre perfectament a l'Ajuntament, però les seves dades acaben cap al 1870, data en què els registres civils es van fer obligatoris a Espanya. Així que enguany hi he tornat per anar a l'Arxiu Parroquial. El mossèn de Culla, Mn. José Manuel Beltran, ens va atendre a la Cèlia i a mi meravellosament, donant-nos tota mena de facilitats per a les primeres passes de la nostra recerca al Maestrat. Des d'aquí vull agrair tant als funcionaris municipals com al Mossèn tota la seva col·laboració. Sense el seu ajut, no em podria haver submergit en la recerca de la forma que es pot veure aquí:

Un dels temes que més interès tenia d'abordar era el meu segon cognom: Buenaventura o Bonaventura? La resposta la vaig tenir a mesura que anava coneixent els meus avantpassats. Sabia que la meva mare està inscrita com a Teresa Buenaventura (en un certificat de naixement de la primavera de 1936 expedit a Roses de Llobregat, nom de Sant Feliu poc abans i durant la Guerra Civil) i que el meu avi constava inscrit com a Antonio Buenaventura a l'Ajuntament de Culla. Anant enrera, això és el que vaig trobar:

0) Jordi San José i Buenaventura (Sant Feliu, 1957) fill de

1) Teresa Buenaventura i Batlle (Sant Feliu, 1936), casada a Sant Feliu el 1956 amb Lluís San José i Colomer, i filla de

2) Antonio Buenaventura i Barreda (Culla, 1902 - Sant Feliu, 1956), casat a Sant Feliu el 1935 amb Maria Batlle i Vilaplana, i fill de

3) Guillermo Buenaventura i Villalba (Culla, 1872 - 1918), casat a Culla el 1900 amb Antònia Barreda i Barreda, i fill de

4) Vicente Bonaventura i Bellés (Culla, 1842 - ?), casat a Culla el 1864 amb Salvadora Villalba i Nacher, i fill de

5) Joaquín Bonaventura i Dalbert (Culla, 1808 - ?), casat a Culla entorn del 1830 amb Paula Bellés i Traver, i fill de

6) Francisco Bonaventura i Falcó (Culla, entorn de 1770 - ?), casat entorn del 1800 amb Maria Dalbert i Pitarch, i fill de

7) Gabriel Bonaventura i ? (Culla, entorn de 1740 - ? ), casat entorn del 1770 amb Antònia Falcó, i els pares del qual no vaig poder trobar en una primera visita a l'Arxiu Parroquial.

No vaig tenir temps de trobar la partida de baptisme del meu avi sisè Francisco, però sí la d'un germà seu, Vicente, que dóna la casualitat que és la primera inscripció baptismal en castellà a l'Arxiu Parroquial de Culla, després de gairebé cinquanta anys de l'ordre de Felip V obligant a usar el castellà en tots els documents públics. Heus-la aquí:

Sembla clar que el zel castellanitzador va fer que algun mossèn canviés el Bonaventura pel Buenaventura i que així m'hagi arribat des del meu besavi...

Haurà de ser en properes visites a l'Arxiu Parroquial de Culla que sàpiga més sobre els meus avantpassats valencians. De moment, aquesta mania meva de saber més dels avantpassats m'ha portat a descobrir una comarca apassionant i a compartir aquesta descoberta amb la meva família: segurament amb les àvies anirem a passar uns dies de l'estiu de l'any que ve a terres del Maestrat!

Estaré encantat, llavors, de col·laborar amb altres apassionats per la genealogia que busquin, com jo, les seves arrels a Culla, Atzeneta, Viladecarnes, Vistabella,... i fins i tot a municipis en què, ja al Maestrat de Terol, he descobert arrels: Cretes,...

Regalar el primer arbre genealògic.

2007-06-24T10:24:00.000+02:00

Poc després de Reis, una persona em va dir que m'havia fet cas amb el meu escrit anterior("Regalar cognoms") i que li havia resultat molt interessant. A mi també: llavors no tenia constància que hi hagués gaire gent que em seguís... Em va demanar si podia penjar alguna plantilla per presentar bé la informació recollida. Ara, un cop passada la campanya electoral i amb més calma, he trobat el moment per respondre a aquella petició.

Heus aqui el primer arbre que he regalat a tota la meva família. 16 cognoms per a tots els meus fills, nebots, i cosins més propers. El nom de les 30 persones primeres que els han precedit, l'interès per les seves petites o grans històries, les arrels -fins als avis dels avis- de la nostra pròpia petita història.

Si us ve de gust posar-hi les vostres pròpies arrels, només cal que l'obriu en un programa d'edició d'imatges (jo els he fet amb el mateix Paint) i hi poseu els noms que correspongui. L'ordre amb què ho heu de fer és sempre el mateix: a l'esquerra el pare de la generació anterior i a la dreta, la mare. L'ordre dels cognoms el vaig indicar en el post "Regalar cognoms".

I, posats a fer, aquests eren els meus avis, els troncs principals a partir dels quals he començat, com tothom, a capbussar-me en els meus propis orígens:
D'esquerra a dreta: Fernando Narciso San José Arnáez, nascut a Jaca el 1906, camioner, d'antecessors repartits per les dues Castelles i la Rioja. Montserrat Colomer i Llopis, nascuda a Torelló el 1909, amb tots els antecessors al Penedès. Maria Batlle i Vilaplana, nascuda a Sant Just Desvern el 1912 i amb tots els antecessors al poble veí. Antoni Buenaventura i Barreda, nascut a Culla (País Valencià) el 1902, amb tots els antecessors en aquell petit i preciós poble del Maestrat, obrer del metall i l'únic a qui no vaig conèixer, perquè va morir mentre la meva mare estava embarassada de mi. És l'única foto que tinc de tots quatre junts, el dia de la boda dels meus pares, també en un 15 de juny, d'un llunyà 1956.

Als meus pares, aquell dia, se'ls veia la felicitat a la cara:
A ells, a tots dos, els dec tot el que sóc avui. Sé que sempre han estat conscients de com els estimo i de com me n'enorgulleixo...

Regalar cognoms.

2007-01-01T10:12:00.000+01:00

Ara que s'acosten Reis proposo un regal d'aquells que valen molt més del que costen: no costa res i val molt. Val una lliçó completa d'història i un retrobament o un nou coneixement amb els familiars directes dels quals encara podem tenir, obtenir o retenir imatges i memòria.Proposo regalar als nostres infants 16 cognoms, els que s'obtenen en la visió de les generacions que poden tenir els més menuts: els avis dels avis. Ho estic fent per als infants de la meva família i estic convençut que els farà gràcia tenir una llista completa i ordenada de 14 nous cognoms a afegir als dos que sempre usen i un petit arbre genealògic amb els seus 4 avis, 8 besavis i 16 rebesavis. El diàleg amb els avis per saber més dels seus pares i els seus propis avis, jo crec que no té preu!Si voleu considerar aquest regal tan barat, tan personalitzat i tan valuós, aquest és l'ordre delscognoms que heu de seguir:
Ànims... i sort en la vostra recerca!

Per començar, els primers 62 "Gràcies!" a qui m'ha precedit.

2006-11-30T11:51:00.000+01:00

Experimentaré amb vosaltres, avis i àvies de totes les generacions en què tant m'agrada capbussar-me... Em dic Jordi San José i Buenaventura, i Colomer, i Batlle, Arnáez, Barreda, Llopis, Vilaplana, Castro, Villalba, Vives, Batet, Gil, Barreda, Giró, Calopa, Cortijo,... i de moment només tinc fins al meu cognom quarantè... Molts cognoms valencians, uns quants menys de catalans i uns quants menys de castellans, viejos y nuevos. Aprenc de vosaltres moltes i moltes lliçons d'humiltat: vàreu fugir de la fam de Castelló o la Rioja, vau venir de Sant Just quan allà no hi havia feina... Vau viure amb intensitat o amb mediocritat segons els casos, vau ser pagesos, obrers del metall, mestresses de casa,... M'ensenyeu que no hi ha motius per sentir-nos millors que la gent de qualsevol altre país, de qualsevol altre moment de la història. Estic a punt de tancar la meva cinquena generació d'avantpassats, els meus primers 62 ascendents. Emocionat encara pel gust d'anar-vos coneixent de mica en mica, us dic que aniré traient tot l'oblit que encara hi ha sobre els vostres noms i que us faré present en totes les passes que, des de les meves opcions personals en la feina, la fe o la política, vull continuar fent perquè el món que ja no heu vist sigui una mica més com el que hauríeu volgut veure. A tots, a totes, us estimo. GRÀCIES!!!