diumenge, 24 de juny del 2007

Regalar el primer arbre genealògic.

Poc després de Reis, una persona em va dir que m'havia fet cas amb el meu escrit anterior("Regalar cognoms") i que li havia resultat molt interessant. A mi també: llavors no tenia constància que hi hagués gaire gent que em seguís... Em va demanar si podia penjar alguna plantilla per presentar bé la informació recollida. Ara, un cop passada la campanya electoral i amb més calma, he trobat el moment per respondre a aquella petició.

Heus aqui el primer arbre que he regalat a tota la meva família. 16 cognoms per a tots els meus fills, nebots, i cosins més propers. El nom de les 30 persones primeres que els han precedit, l'interès per les seves petites o grans històries, les arrels -fins als avis dels avis- de la nostra pròpia petita història.


Si us ve de gust posar-hi les vostres pròpies arrels, només cal que l'obriu en un programa d'edició d'imatges (jo els he fet amb el mateix Paint) i hi poseu els noms que correspongui. L'ordre amb què ho heu de fer és sempre el mateix: a l'esquerra el pare de la generació anterior i a la dreta, la mare. L'ordre dels cognoms el vaig indicar en el post "Regalar cognoms".

I, posats a fer, aquests eren els meus avis, els troncs principals a partir dels quals he començat, com tothom, a capbussar-me en els meus propis orígens:
D'esquerra a dreta: Fernando Narciso San José Arnáez, nascut a Jaca el 1906, camioner, d'antecessors repartits per les dues Castelles i la Rioja. Montserrat Colomer i Llopis, nascuda a Torelló el 1909, amb tots els antecessors al Penedès. Maria Batlle i Vilaplana, nascuda a Sant Just Desvern el 1912 i amb tots els antecessors al poble veí. Antoni Buenaventura i Barreda, nascut a Culla (País Valencià) el 1902, amb tots els antecessors en aquell petit i preciós poble del Maestrat, obrer del metall i l'únic a qui no vaig conèixer, perquè va morir mentre la meva mare estava embarassada de mi. És l'única foto que tinc de tots quatre junts, el dia de la boda dels meus pares, també en un 15 de juny, d'un llunyà 1956.

Als meus pares, aquell dia, se'ls veia la felicitat a la cara:
A ells, a tots dos, els dec tot el que sóc avui. Sé que sempre han estat conscients de com els estimo i de com me n'enorgulleixo...