dilluns, 15 de novembre del 2010

Novetats a FamilySearch: consulta directa de registres civils!

Ja fa un temps, vaig fer un escrit sobre com ens pot ajudar la web FamilySearch dels mormons en la recerca d'avantpassats i la construcció de la història familiar. Com que no ens és sempre fàcil anar als arxius parroquials o als ajuntaments, fonts bàsiques a la recerca, les consultes per internet són fonamentals. La més important de totes, com ja deia llavors, és la web FamilySearch.

Ara, a més de les dues consultes que vaig explicar en aquell escrit (una, buscar persones amb un nom i dues, buscar els noms d'una parròquia donada), es poden consultar els registres civils dels llocs per on els voluntaris i les voluntàries mormons han pogut microfilmar els arxius corresponents. Afortunadament, hi ha molta documentació dels registres civils de Barcelona, que podeu consultar directament aquí.

Aquest és el camí que he seguit, per exemple, per trobar el lloc i la data del casament dels meus besavis. Això sí, ara m'hauré d'adreçar a la parròquia corresponent per veure si tinc la inscripció literal d'aquell matrimoni i obtenir més dades sobre aquesta branca de la família. Aquesta és la imatge del full del registre civil de Barcelona de 1896 on es va inscriure el matrimoni, just a la línia inferior:

dimarts, 31 d’agost del 2010

"En busca de los antepasados". Dominical de La Vanguardia, 14/11/2009


Repassant algunes carpetes del meu ordinador, vaig trobar aquest reportatge del dominical de La Vanguardia que pot ser del teu interès.

dissabte, 14 d’agost del 2010

De Culla a Sant Feliu; Buenaventura, Barreda, Colom, Moliner, Vidal,... Inicis del segle XX.


En aquesta foto, Núria Amat i Mañosas, la meva estimadíssima tieta Nuri (Sant Feliu, 1940-1998), quan tenia tretze anys, a primers de 1954. Era la Festa dels Vells, que recordo vagament de la meva infantesa i es devia fer fins a meitat dels anys seixanta. Una noia de Sant Feliu acompanyava a missa i a processó a una persona vella de la nostra ciutat. La persona que està amb la tieta Nuri és la senyora Nicanora Barreda Barreda, nascuda a Culla, l'any 1869. Era la germana gran de la meva besàvia, Antònia Barreda Barreda, nascuda també a Culla l'any 1879. La foto me la va facilitar Joan Romagosa Colom, el seu nét, que m'està ajudant moltíssim a conèixer i retrobar els meus orígens familiars al Maestrat.

Un dia, fent una cerca del cognom Barreda a l'hemeroteca de La Vanguardia, hi vaig trobar la següent notícia, breu, però molt il·lustrativa de la misèria que es vivia en aquell poble pobre, fred i mal comunicat a cavall dels segles XIX i XX, el temps que va tocar viure a les germanes Barreda. Era el 4 de desembre de 1928 i deia així: "La guardia civil detuvo en el término de Adzaneta a la joven Florinda Barreda Barreda, fugada del hogar paterno.  Interrogada, manifestó que se marchaba a a la capital, cansada de vivir en un pueblo tan mísero. Se cree que tiene perturbadas las facultades mentales"

Les filles de Nicanora Barreda (Joaquima i Hermínia Colom Barreda) van venir a Barcelona, en data que encara no he pogut precisar, a fer de rentadores i planxadores en un establiment que encara no he pogut determinar. Elles insistien a la seva mare que deixés el poble i vingués a Barcelona, com em va explicar Joan Romagosa. Però el seu marit, Joaquim Colom, no va voler. Quan va morir, any 1910, vídua i embarassada del seu fill petit, Amadeu Colom, va deixar el poble per no tornar-hi mai més. Per a ella, era el record del fred i la gana. Tenia 41 anys.

Un cop aquí, va insistir a la seva germana petita, Antònia, la meva besàvia, que prengués la mateixa decisió. Però el seu marit, Guillermo Buenaventura Villalba, tampoc no volia deixar Culla. Finalment, suposo que després d'anys de tensió entre el matrimoni, l'agost de 1914, els meus besavis Guillermo Buenaventura i Antònia Barreda i el meu avi, Antoni Buenaventura Barreda (nascut a Culla el 1902) van deixar el seu poble i van venir a Sant Feliu.

Es van instal·lar al Passatge Molins, un carreró inhòspit, fosc i miserable, conegut popularment com el carrer de les Punyalades, avui inexistent, ja que es va urbanitzar en obres de millora del centre de Sant Feliu a la dècada dels anys vint. Tenia entrada pel carrer Sant Llorenç, just on ara hi ha l'accés al pati de les Mercedàries. El meu besavi no es va adaptar mai al canvi de Culla a Sant Feliu i, quatre anys després de venir, se'n va tornar tot sol al poble tan sols per morir a casa seva. És curiós: va aguantar set anys de servei militar i de guerra al Marroc, i no va aguantar més de quatre anys vivint en un lloc que no devia sentir mai com a propi.

Adjunto un arxiu pdf amb les persones que conec fins ara i que són descendents del matrimoni dels meus rebesavis Joaquin Barreda Vidal (Culla, 1835-1914) i Antònia Barreda Barreda (Culla, 1833-1913). Agrairé a qui pugui interessar que em faciliti informació, dades o imatges que em permetin completar l'arbre de descendents de què formo part.

I un darrer record i homenatge a Nicanora Barreda Barreda. Per l'empenta d'aquesta dona gran d'esperit i petita d'alçada que es veu a la foto, algunes famílies de Culla i els voltants van venir a Sant Feliu, a Barcelona o a altres pobles dels voltants. Una decisió difícil per sortir d'una vida més difícil encara. La dura decisió que sempre han hagut de prendre, sigui quin sigui el temps o el país, les persones immigrants.