Cercant arrels i familiars a Sant Feliu: des de Mèxic i el Líban, dades d'Antònia Ribas.

Aquesta és una història una mica diferent. No es tracta d'avantpassats del segle XIX, sinó d'una persona que està viva encara. N'adjunto tres fotografies. En la primera, una nena que li sembla recordar que es deia Antònia Ribas, està fotografiada amb el seu pare, Jaume Ribas Saladrigas, que va ser carter a la nostra ciutat abans de la Guerra. En la segona, ja és una dona que vivia a Mèxic, on encara viu amb una de les dues seves filles, de nom Sara, a Monterrey. En la tercera, recent, amb un dels seus besnéts.

L'altra filla de la dona sobre la que escric, la Marcela, està casada amb un refugiat palestí i viu des de fa més de 30 anys, en un camp de refugiats a la històrica ciutat de Tir, al Líban, on treballa per a la Creu Roja i la UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina a l’Orient Próxim).

Es va posar en contacte amb mi ja fa uns mesos, també per facebook. Em va explicar el que la seva mare recorda de la seva infància i em va dir que li agradaria saber la veracitat de tota aquella història, els orígens reals de la seva mare, si li queda o no família a Sant Feliu, i si hi podria recuperar algun tipus de contacte. La Marce voldria saber si la seva mare, que en els documents mexicans es diu Sara Ribas i nascuda a Veracruz, és en realitat Antònia Ribas i nascuda a Sant Feliu.

La nena de la primera fotografia va ser embarcada a Mèxic l'any 1937, possiblement amb els prop de cinc-cents infants que fugien de la Guerra. Va anar a parar a un orfanat de Veracruz, potser amb 4 o 5 anys, on la van registrar amb el nom de Sara Ribas. Acabada la Guerra Civil, sembla que Jaume Ribas Saladrigas va anar a Mèxic per buscar la seva filla. També sembla que la va trobar i que van estar un temps junts, però Jaume Ribas va morir a Mèxic. Amb 21 anys, Sara o Antònia Ribas es va casar amb el ciutadà mexicà Francisco Muñoz, i va tenir diversos fills, dels que només sobreviuen Sara Muñoz Ribas (que viu a Monterrey, amb la seva mare i protagonista d'aquesta història) i Marce Muñoz Ribas, que viu al Líban.

La seva filla Marce em parla que, amb una memòria cada cop més feble, la seva mare li explica vagues records d'abans de la Guerra. També li explica que al 1975, quan la Marce només tenia 15 anys, la seva mare va venir a Sant Feliu i els va dir que va retrobar algunes persones de la seva família. La Marce em diu que la seva mare estava molt contenta, però ella tenia una edat que no va saber valorar la importància que, per a la seva mare, va tenir aquella trobada. Quan es va posar en contacte amb mi, la Marce em va demanar per la veracitat de tota aquesta història i pels possibles orígens i familiars santfeliuencs de la seva mare I, si fos possible, abans que la seva mare morís.

Sé que és una història molt peculiar i delicada, però tota persona té dret a saber els seus orígens. Si alguna persona pot ajudar la Marce en aquesta cerca, que es posi en contacte amb mi al meu correu personal (jordisanjose@gmail.com).

Cercant arrels i familiars a Sant Feliu: des dels Estats Units, família AMAT.

Aquesta és una imatge del primer padró a la nostra ciutat, de l'any 1.828. Sant Feliu tenia llavors 1.538 habitants: 714 homes i 824 dones. 7 d'aquells habitants formavan part de la família de Joan Amat i Maria Teresa Romà, dels quals no tinc encara lloc ni data de naixement. Eren els únics Amat de Sant Feliu. Ell era sastre. Van tenir onze fills, entre 1813 i 1828, dels quals només en sobrevivien cinc a la data del padró. Aquí hi surten Anton i Manuel Amat, nascuts al 1815 i al 1820, respectivament. Amb només tretze o catorze anys, Manuel Amat va emigrar a Cuba, i ja no va tornar mai més a Sant Feliu. Anton Amat es va quedar a Sant Feliu, i entre els seus descendents hi havia la meva tieta Núria Amat i la seva germana Mercè, i els meus propis cosins germans Carles, Mercè, Sònia i David San José Amat.

Encuriosit per saber sobre les seves arrels, un besnét de Manuel Amat, el ciutadà de Miami Luis R. Amat, va venir fins a Sant Feliu. A la parada del Trambaix, fa cosa de dos o tres anys, va trobar l'Antònia Bigas, que té la parada de xarcuteria al nostre Mercat Municipal. Li va donar un paper amb una adreça electrònica per si mai algú li podia ajudar a trobar arrels i familiars. L'Antònia me'l va donar a mi, jo m'hi vaig posar en contacte... i resulta que ja estan començant a sortir informacions i familiars entre Amat santfeliuencs de l'altra banda de l'Atlàntic i Amat santfeliuencs de Sant Feliu.

A meitat del segle XIX, van venir altres Amat a Sant Feliu: era un cognom habitual per als nens i nenes de pares desconeguts o que no els podien reconèixer (Amat, Salvat, Deú, Déulofeu, Déulovol, etc. com també Ventura o Bonaventura, el meu segon cognom). Però al 1828, només n'hi havia un, i amb la cerca dels padrons i dels llibres sagramentals, crec que podré reconstruir l'arbre de descendents d'aquell sastre de fa dos-cents anys a la nostra ciiutat.

Segons m'ha comunicat Luis R. Amat,  té intenció de passar per Sant Feliu i llavors sí que es podrà trobar amb altres Amat. Si algun o alguna AMAT de Sant Feliu vol saber si forma part d'aquesta familia i vol formar part d'aquest possible retrobament, que es posi en contacte amb mi per correu privat (jordisanjose@gmail.com).

Cercant arrels i familiars a Sant Feliu: des d'Argentina, família MATAS PAGÈS.

Aquesta fotografia és de l'any 1940 i és de JOAN MATAS i PAGÈS, nascut a Sant Feliu (bé, exactament a Santa Creu d'Olorda) l'any 1.888. Amb 16 anys, va emigrar a Argentina. Allà es va casar amb una noia de Cornellà, Isabel Sabaté. Es van establir a la província de Santa Fe, a la meitat nord del país, a la ciutat de Casilda. Allà hi van crear la seva família. A primers d'agost, la seva néta, nascuda allà al 1952, per mitjà del facebook, em va dir que li agradaria posar-se en contacte amb possibles familiars seus a la nostra ciutat.

Els seus pares es deien Francesc Matas i Maria Pagès. Molt llunyans perquè algú els recordi. Joan Matas va tenir, que jo hagi localitzat fins a la data, tres germans: Antoni (1892-?), Tomàs (1894-?) i Rosa (1898-?). Podrien tenir alguna relació amb "Cal Matas", el nom amb què tots coneixíem la Dolceria Soler a la carretera? Potser algun dels seus néts o besnéts es voldrien posar en contacte amb la seva llunyana cosina argentina i ajudar-la en la seva cerca de la seva llunyana família santfeliuenca. En els comentaris aquí o al facebook facilitaré les dades d'aquesta argentina de cor santfeliuenc. Gràcies a qui vulgui col·laborar!