diumenge, 12 de març de 2017

15/03/2017: faré una breu introducció sobre un curs de genealogia a l'Arxiu Comarcal!


Tot i que no tinc gaire temps per dedicar a la recerca genealògica, em va fer molta il·lusió que la Mari Luz Retuerta, la directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, em proposés fer una sessió introductòria al Curs sobre Genealogia i Família que tindrà lloc aquesta segona quinzena de març a la seu de l'Arxiu, en el mateix edifici que el Centre Cívic Mas Lluí, a la plaça Dicià de Sant Feliu.

Faré una pinzellada, eminentment pràctica, als temes que després aprofundiran els experts convidats per l'Arxiu:
  1. Els nostres avantpassats i els cognoms que ens lleguen.
  2. Com es representen les famílies: arbres ascendents i arbres descendents.
  3. Les fonts de la història familiar: llibres sagramentals i registres civils.
Intentaré traspassar a les persones assistents al curs la meva passió per la història familiar, per la relació entre la història familiar i la història del país, per fer presents en el present, valgui la redundància, les vides de les persones que ens han precedit i han fet possible la nostra pròpia vida. Una passió que va començar amb el llibre d'Armand de Fluvià "A la recerca dels avantpassats", de 1995, i que no fa més que créixer amb el temps.

 Aquí teniu el fil conductor de la meva presentació:

dimarts, 3 de setembre de 2013

AMAT, Ordal, Grané, Lladó, Albareda, Mayol, Gibert, Marín, Ruiz, Bartomeu, Asín, San José... descendents d'aquell sastre de fa 200 anys.

Vaig parlar de la recerca dels Amat en aquest escrit. Tot va començar a partir de la petició d'un ciutadà de Miami, d'origen cubà, Mr. Luis Amat, de voler saber sobre els orígens de la seva família i els possibles parents que encara pogués localitzar. Pel que fa als orígens, ell mateix havia fet una recerca inicial a Family Search, de la que ja he parlat moltes vegades. Pel que fa als parents, em va demanar ajuda. Entre ell i jo, hem anat construïnt aquesta primera relació de descendents de Manuel Amat, el noi de poc més de tretze o catorze anys que, entre 1835 i 1840, va emigrar a Cuba i ja mai més no va tornar.

El cognom Amat s'ha anat perdent amb les dones de la família, i altres cognoms s'han incorporat a aquest arbre de descendents: Ordal, Grané, Lladó, Albareda, Mayol, Gibert, Marín, Ruiz, Bartomeu, Asín, San José... i altres que encara sortiran. Curiosament, la meva tieta Núria Amat forma part d'aquest arbre, i també en formarien part els seus fills Carles, Mercè, Sònia i David, i els seus néts Carla, Blanca, Èric, Aida i Dídac. No he posat les generacions més joves en el full perquè no sé si vulneraria alguna protecció de dades. Tinc un arbre més complet que facilitaré a algú que cregui que pot formar part de la descendència d'aquell sastre de fa 200 anys, Joan Amat, casat amb Teresa Romà. Agrairé, per descomptat, tota informació suplementària que em puguin donar les persones que trobin els seus avis o besavis en aquesta relació.

L'elaboració d'arbres genealògics pot ser cap amunt buscant avantpassats (arbre d'ascendents) o cap avall buscant descendència (arbre de descendents). Per a mi, és una passió i un hobby que m'absorbeixen molt, sobretot a les vacances, i al qual em dedicaré plenament amb la jubilació. Però també és una enorme lliçó d'història: sobre les condicions de vida en cada època, sobre la seva demografia, les seves professions, les seves procedències, les seves opcions,... Tot el que estudiem als llibres d'història, personificat en avantpassats amb les seves pròpies històries personals. Aquella parella de Joan Amat i Teresa Romà van tenir dotze fills, dels quals molts no van arribar ni als dos anys, altres van haver d'emigrar, etc: com els immigrants d'arreu d'Espanya que van venir al segle XX, com els immigrants d'arreu del món que han vingut al segle XXI. Oficis ja perduts (traginer, carboner,...) que expliquen la vida de quan l'energia o els transports eren gairebé iguals que centenars d'anys enrera. Tot això em referma en la idea que Sant Feliu, que potser no té un gran patrimoni per tenir el que entenem tradicionalment per museu, sí que ha de tenir un espai en què els escolars i la gent interessada en la construcció de la nostra societat puguin conèixer i interpretar el passat de la nostra ciutat, les seves transformacions demogràfiques, econòmiques, socials, etc. Espero que, en el debat que sobre el pla estratègic de la cultura hi ha actualment a la nostra ciutat, aquesta sigui una de les conclusions que en surtin.

Bé, en tot cas: espero que, amb aquest escrit, algú s'interessi per la història de la seva família i el reflex que la història general hi té i que, en tot cas, em doni un cop de mà en omplir els molts buits que hi ha en aquest arbre.

No vull acabar sense reiterar el meu agraïment a les persones que m'han facilitat l'accés a les dues fonts d'informació bàsica amb què treballem els ferits per aquesta passió: els llibres sagramentals (gràcies a la nostra parròquia!!!!) i els padrons de població (gràcies al nostre arxiu!!!!). I gràcies també a les persones que, n'estic segur, afegiran algun o alguna descendent de Manuel Amat a aquesta primera relació.

diumenge, 25 d’agost de 2013

Cercant arrels i familiars a Sant Feliu: des de Mèxic i el Líban, dades d'Antònia Ribas.

Aquesta és una història una mica diferent. No es tracta d'avantpassats del segle XIX, sinó d'una persona que està viva encara. N'adjunto tres fotografies. En la primera, una nena que li sembla recordar que es deia Antònia Ribas, està fotografiada amb el seu pare, Jaume Ribas Saladrigas, que va ser carter a la nostra ciutat abans de la Guerra. En la segona, ja és una dona que vivia a Mèxic, on encara viu amb una de les dues seves filles, de nom Sara, a Monterrey. En la tercera, recent, amb un dels seus besnéts.

L'altra filla de la dona sobre la que escric, la Marcela, està casada amb un refugiat palestí i viu des de fa més de 30 anys, en un camp de refugiats a la històrica ciutat de Tir, al Líban, on treballa per a la Creu Roja i la UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina a l’Orient Próxim).

Es va posar en contacte amb mi ja fa uns mesos, també per facebook. Em va explicar el que la seva mare recorda de la seva infància i em va dir que li agradaria saber la veracitat de tota aquella història, els orígens reals de la seva mare, si li queda o no família a Sant Feliu, i si hi podria recuperar algun tipus de contacte. La Marce voldria saber si la seva mare, que en els documents mexicans es diu Sara Ribas i nascuda a Veracruz, és en realitat Antònia Ribas i nascuda a Sant Feliu.

La nena de la primera fotografia va ser embarcada a Mèxic l'any 1937, possiblement amb els prop de cinc-cents infants que fugien de la Guerra. Va anar a parar a un orfanat de Veracruz, potser amb 4 o 5 anys, on la van registrar amb el nom de Sara Ribas. Acabada la Guerra Civil, sembla que Jaume Ribas Saladrigas va anar a Mèxic per buscar la seva filla. També sembla que la va trobar i que van estar un temps junts, però Jaume Ribas va morir a Mèxic. Amb 21 anys, Sara o Antònia Ribas es va casar amb el ciutadà mexicà Francisco Muñoz, i va tenir diversos fills, dels que només sobreviuen Sara Muñoz Ribas (que viu a Monterrey, amb la seva mare i protagonista d'aquesta història) i Marce Muñoz Ribas, que viu al Líban.

La seva filla Marce em parla que, amb una memòria cada cop més feble, la seva mare li explica vagues records d'abans de la Guerra. També li explica que al 1975, quan la Marce només tenia 15 anys, la seva mare va venir a Sant Feliu i els va dir que va retrobar algunes persones de la seva família. La Marce em diu que la seva mare estava molt contenta, però ella tenia una edat que no va saber valorar la importància que, per a la seva mare, va tenir aquella trobada. Quan es va posar en contacte amb mi, la Marce em va demanar per la veracitat de tota aquesta història i pels possibles orígens i familiars santfeliuencs de la seva mare I, si fos possible, abans que la seva mare morís.

Sé que és una història molt peculiar i delicada, però tota persona té dret a saber els seus orígens. Si alguna persona pot ajudar la Marce en aquesta cerca, que es posi en contacte amb mi al meu correu personal (jordisanjose@gmail.com).

divendres, 23 d’agost de 2013

Cercant arrels i familiars a Sant Feliu: des dels Estats Units, família AMAT.

Aquesta és una imatge del primer padró a la nostra ciutat, de l'any 1.828. Sant Feliu tenia llavors 1.538 habitants: 714 homes i 824 dones. 7 d'aquells habitants formavan part de la família de Joan Amat i Maria Teresa Romà, dels quals no tinc encara lloc ni data de naixement. Eren els únics Amat de Sant Feliu. Ell era sastre. Van tenir onze fills, entre 1813 i 1828, dels quals només en sobrevivien cinc a la data del padró. Aquí hi surten Anton i Manuel Amat, nascuts al 1815 i al 1820, respectivament. Amb només tretze o catorze anys, Manuel Amat va emigrar a Cuba, i ja no va tornar mai més a Sant Feliu. Anton Amat es va quedar a Sant Feliu, i entre els seus descendents hi havia la meva tieta Núria Amat i la seva germana Mercè, i els meus propis cosins germans Carles, Mercè, Sònia i David San José Amat.

Encuriosit per saber sobre les seves arrels, un besnét de Manuel Amat, el ciutadà de Miami Luis R. Amat, va venir fins a Sant Feliu. A la parada del Trambaix, fa cosa de dos o tres anys, va trobar l'Antònia Bigas, que té la parada de xarcuteria al nostre Mercat Municipal. Li va donar un paper amb una adreça electrònica per si mai algú li podia ajudar a trobar arrels i familiars. L'Antònia me'l va donar a mi, jo m'hi vaig posar en contacte... i resulta que ja estan començant a sortir informacions i familiars entre Amat santfeliuencs de l'altra banda de l'Atlàntic i Amat santfeliuencs de Sant Feliu.

A meitat del segle XIX, van venir altres Amat a Sant Feliu: era un cognom habitual per als nens i nenes de pares desconeguts o que no els podien reconèixer (Amat, Salvat, Deú, Déulofeu, Déulovol, etc. com també Ventura o Bonaventura, el meu segon cognom). Però al 1828, només n'hi havia un, i amb la cerca dels padrons i dels llibres sagramentals, crec que podré reconstruir l'arbre de descendents d'aquell sastre de fa dos-cents anys a la nostra ciiutat.

Segons m'ha comunicat Luis R. Amat,  té intenció de passar per Sant Feliu i llavors sí que es podrà trobar amb altres Amat. Si algun o alguna AMAT de Sant Feliu vol saber si forma part d'aquesta familia i vol formar part d'aquest possible retrobament, que es posi en contacte amb mi per correu privat (jordisanjose@gmail.com).

Cercant arrels i familiars a Sant Feliu: des d'Argentina, família MATAS PAGÈS.


Aquesta fotografia és de l'any 1940 i és de JOAN MATAS i PAGÈS, nascut a Sant Feliu (bé, exactament a Santa Creu d'Olorda) l'any 1.888. Amb 16 anys, va emigrar a Argentina. Allà es va casar amb una noia de Cornellà, Isabel Sabaté. Es van establir a la província de Santa Fe, a la meitat nord del país, a la ciutat de Casilda. Allà hi van crear la seva família. A primers d'agost, la seva néta, nascuda allà al 1952, per mitjà del facebook, em va dir que li agradaria posar-se en contacte amb possibles familiars seus a la nostra ciutat.

Els seus pares es deien Francesc Matas i Maria Pagès. Molt llunyans perquè algú els recordi. Joan Matas va tenir, que jo hagi localitzat fins a la data, tres germans: Antoni (1892-?), Tomàs (1894-?) i Rosa (1898-?). Podrien tenir alguna relació amb "Cal Matas", el nom amb què tots coneixíem la Dolceria Soler a la carretera? Potser algun dels seus néts o besnéts es voldrien posar en contacte amb la seva llunyana cosina argentina i ajudar-la en la seva cerca de la seva llunyana família santfeliuenca. En els comentaris aquí o al facebook facilitaré les dades d'aquesta argentina de cor santfeliuenc. Gràcies a qui vulgui col·laborar!

dilluns, 15 de novembre de 2010

Novetats a FamilySearch: consulta directa de registres civils!

Ja fa un temps, vaig fer un escrit sobre com ens pot ajudar la web FamilySearch dels mormons en la recerca d'avantpassats i la construcció de la història familiar. Com que no ens és sempre fàcil anar als arxius parroquials o als ajuntaments, fonts bàsiques a la recerca, les consultes per internet són fonamentals. La més important de totes, com ja deia llavors, és la web FamilySearch.

Ara, a més de les dues consultes que vaig explicar en aquell escrit (una, buscar persones amb un nom i dues, buscar els noms d'una parròquia donada), es poden consultar els registres civils dels llocs per on els voluntaris i les voluntàries mormons han pogut microfilmar els arxius corresponents. Afortunadament, hi ha molta documentació dels registres civils de Barcelona, que podeu consultar directament aquí.

Aquest és el camí que he seguit, per exemple, per trobar el lloc i la data del casament dels meus besavis. Això sí, ara m'hauré d'adreçar a la parròquia corresponent per veure si tinc la inscripció literal d'aquell matrimoni i obtenir més dades sobre aquesta branca de la família. Aquesta és la imatge del full del registre civil de Barcelona de 1896 on es va inscriure el matrimoni, just a la línia inferior:

dimarts, 31 d’agost de 2010

"En busca de los antepasados". Dominical de La Vanguardia, 14/11/2009


Repassant algunes carpetes del meu ordinador, vaig trobar aquest reportatge del dominical de La Vanguardia que pot ser del teu interès.