Novetats a FamilySearch: consulta directa de registres civils!

Ja fa un temps, vaig fer un escrit sobre com ens pot ajudar la web FamilySearch dels mormons en la recerca d'avantpassats i la construcció de la història familiar. Com que no ens és sempre fàcil anar als arxius parroquials o als ajuntaments, fonts bàsiques a la recerca, les consultes per internet són fonamentals. La més important de totes, com ja deia llavors, és la web FamilySearch.

Ara, a més de les dues consultes que vaig explicar en aquell escrit (una, buscar persones amb un nom i dues, buscar els noms d'una parròquia donada), es poden consultar els registres civils dels llocs per on els voluntaris i les voluntàries mormons han pogut microfilmar els arxius corresponents. Afortunadament, hi ha molta documentació dels registres civils de Barcelona, que podeu consultar directament aquí.

Aquest és el camí que he seguit, per exemple, per trobar el lloc i la data del casament dels meus besavis. Això sí, ara m'hauré d'adreçar a la parròquia corresponent per veure si tinc la inscripció literal d'aquell matrimoni i obtenir més dades sobre aquesta branca de la família. Aquesta és la imatge del full del registre civil de Barcelona de 1896 on es va inscriure el matrimoni, just a la línia inferior:

"En busca de los antepasados". Dominical de La Vanguardia, 14/11/2009

Repassant algunes carpetes del meu ordinador, vaig trobar aquest reportatge del dominical de La Vanguardia que pot ser del teu interès.

De Culla a Sant Feliu; Buenaventura, Barreda, Colom, Moliner, Vidal,... Inicis del segle XX.

En aquesta foto, Núria Amat i Mañosas, la meva estimadíssima tieta Nuri (Sant Feliu, 1940-1998), quan tenia tretze anys, a primers de 1954. Era la Festa dels Vells, que recordo vagament de la meva infantesa i es devia fer fins a meitat dels anys seixanta. Una noia de Sant Feliu acompanyava a missa i a processó a una persona vella de la nostra ciutat. La persona que està amb la tieta Nuri és la senyora Nicanora Barreda Barreda, nascuda a Culla, l'any 1869. Era la germana gran de la meva besàvia, Antònia Barreda Barreda, nascuda també a Culla l'any 1879. La foto me la va facilitar Joan Romagosa Colom, el seu nét, que m'està ajudant moltíssim a conèixer i retrobar els meus orígens familiars al Maestrat.

Un dia, fent una cerca del cognom Barreda a l'hemeroteca de La Vanguardia, hi vaig trobar la següent notícia, breu, però molt il·lustrativa de la misèria que es vivia en aquell poble pobre, fred i mal comunicat a cavall dels segles XIX i XX, el temps que va tocar viure a les germanes Barreda. Era el 4 de desembre de 1928 i deia així: "La guardia civil detuvo en el término de Adzaneta a la joven Florinda Barreda Barreda, fugada del hogar paterno.  Interrogada, manifestó que se marchaba a a la capital, cansada de vivir en un pueblo tan mísero. Se cree que tiene perturbadas las facultades mentales"

Les filles de Nicanora Barreda (Joaquima i Hermínia Colom Barreda) van venir a Barcelona, en data que encara no he pogut precisar, a fer de rentadores i planxadores en un establiment que encara no he pogut determinar. Elles insistien a la seva mare que deixés el poble i vingués a Barcelona, com em va explicar Joan Romagosa. Però el seu marit, Joaquim Colom, no va voler. Quan va morir, any 1910, vídua i embarassada del seu fill petit, Amadeu Colom, va deixar el poble per no tornar-hi mai més. Per a ella, era el record del fred i la gana. Tenia 41 anys.

Un cop aquí, va insistir a la seva germana petita, Antònia, la meva besàvia, que prengués la mateixa decisió. Però el seu marit, Guillermo Buenaventura Villalba, tampoc no volia deixar Culla. Finalment, suposo que després d'anys de tensió entre el matrimoni, l'agost de 1914, els meus besavis Guillermo Buenaventura i Antònia Barreda i el meu avi, Antoni Buenaventura Barreda (nascut a Culla el 1902) van deixar el seu poble i van venir a Sant Feliu.

Es van instal·lar al Passatge Molins, un carreró inhòspit, fosc i miserable, conegut popularment com el carrer de les Punyalades, avui inexistent, ja que es va urbanitzar en obres de millora del centre de Sant Feliu a la dècada dels anys vint. Tenia entrada pel carrer Sant Llorenç, just on ara hi ha l'accés al pati de les Mercedàries. El meu besavi no es va adaptar mai al canvi de Culla a Sant Feliu i, quatre anys després de venir, se'n va tornar tot sol al poble tan sols per morir a casa seva. És curiós: va aguantar set anys de servei militar i de guerra al Marroc, i no va aguantar més de quatre anys vivint en un lloc que no devia sentir mai com a propi.

Adjunto un arxiu pdf amb les persones que conec fins ara i que són descendents del matrimoni dels meus rebesavis Joaquin Barreda Vidal (Culla, 1835-1914) i Antònia Barreda Barreda (Culla, 1833-1913). Agrairé a qui pugui interessar que em faciliti informació, dades o imatges que em permetin completar l'arbre de descendents de què formo part.

I un darrer record i homenatge a Nicanora Barreda Barreda. Per l'empenta d'aquesta dona gran d'esperit i petita d'alçada que es veu a la foto, algunes famílies de Culla i els voltants van venir a Sant Feliu, a Barcelona o a altres pobles dels voltants. Una decisió difícil per sortir d'una vida més difícil encara. La dura decisió que sempre han hagut de prendre, sigui quin sigui el temps o el país, les persones immigrants.

L'aportació impagable dels mormons a la recerca de tots els nostres avantpassats.

Fa temps que tenia ganes de parlar de la tasca que fan els mormons i de com la podem aprofitar per a la cerca de les nostres arrels. La seva web és un recurs imprescindible per trobar els nostres avantpassats. Les raons religioses per les quals identifiquen avantpassats per poder-los considerar "batejables" es poden trobar aquí.

Jo la utilitzo amb dues finalitats bàsiques. D'una banda, per cercar cognoms i, de l'altra, per buscar dades de parròquies. Hi ha una altra manera encara de fer ús del seu treball: anar a alguns dels centres que tenen prop de Barcelona, per veure microfilmats els arxius parroquials de qualsevol punt del nom que prèviament hàgim demanat. Però jo encara no he fet ús d'aquesta possibilitat: cal més temps del que tinc!

Per cercar cognoms, vaig a aquesta pantalla:

On diu "first name" hi poso el nom i on diu "last name" hi poso el cognom. Cal indicar només que busquem al sud d'Europa, Espanya i prémer "search". Si els mormons han passat per alguna de les parròquies on tenim arrels, tots els nostres avantpassats aniran sortint davant nostre!

Per cercar municipis, vaig a aquesta altra pantalla:

En una primera pantalla posterior, hi ha la referència de la parròquia o parròquies del municipi demanat. Un cop es clica la parròquia, en la part superior de la pantalla apareix l'opció "View film notes". Clicant-hi al damunt, trobem la referència del microfilm on hi ha les dades del municipi buscat... sempre i quan, torno a dir-ho, hi hagin passat els seus fidels i ho hagin enregistrat. Amb la referència del microfilm, tornem a la primera pantalla i, just a sota d'on indiquem el país, afegim aquest número a la casella "Film number". Premem "Search" i obtindrem la relació de persones que figuren en aquell llibre parroquial.

Tota manera, per trobar el codi dels microfilms amb les dades que cerquem, hi ha una drecera, que ha publicat la pàgina web d'Hispagen. Anem directament en aquest mapa a buscar el número de lot ("batch", en anglès) i a la pantalla de més amunt (la més essencial en la nostra recerca!) ho posem a "Batch number" o "Film number" segons el tipus de dada que hàgim trobat i... a gaudir de la recerca!

Moltes gràcies, La Vanguardia!!!

Avui, el diari La Vanguardia ha pres una decisió senzillament brillant, que posarà els amants de la història en general i de la genealogia en particular amb el cor a cent per hora i exultants de satisfacció.

Només obrir La Vanguardia digital aquest matí he llegit la notícia: LVG ha decidit posar a l'abast de tothom la seva hemeroteca, tots els diaris publicats des de 1881!!!

Tot avui que, tret de les feines de cada diumenge (repàs dels deures de la setmana, planxar...) només he tingut ulls per a l'hemeroteca de La Vanguardia. Hi he pogut trobar esqueles de persones que són objecte de la meva recerca, com ara el meu besavi Salvador Llopis, que va morir el 24 de gener de 1924:

Hi he trobat també notícies de les que tenia referències llunyanes i vague, però que ara La Vanguardia m'ha permès confirmar, com una condecoració que el rei Alfons XIII va atorgar al meu besavi Luis San José, i que va aparèixer a LVG del 14 de maig de 1912:

O, fins i tot, una foto de la meva àvia quan era jove, en un acte d'homenatge que la Generalitat republicana va fer al seu germà Manuel Colomer i Llopis, a l'octubre de 1931:


I això només el primer dia!!! Novament, moltíssimes gràcies a aquesta iniciativa pionera de La Vanguardia!!!

CHAPEAU!!!!

L'origen dels cognoms San José i Bonaventura.

Els cognoms amb nom de santes o sants tenen diferents orígens, depenent també de diferents moments de la nostra història. Sembla ser que, en un inici, tenien un origen toponímic (algú de cognom Sant Martí podia venir d'un poble amb aquest nom). Més endavant, cap als segles XVI-XVII els cognoms amb santes o sants van ser adoptats (o imposats) per als conversos, ja fossin jueus o moriscos. Més endavant, tenia altres connotacions. Quan de petit li preguntava al meu avi d'on venia el seu cognom, ell em deia que, com que la seva família venia de Madrid, allà era costum posar noms de santes o sants als infants que eren fruit de relacions "dels senyors amb el servei", que no s'abandonaven (sinó serien "expósitos") però que no es podien reconèixer. Aquesta pràctica sembla que era també habitual entre els fills del clergat.

El meu avi, però, no disposava de la informació necessària per respondre la meva qüestió. En primer lloc, el seu pare era de Madrid, però el seu avi i besavi eren de Valladolid. En segon lloc, la major part dels centenars de milers d'infants recollits en hospicis no rebien el cognom d'expósito... sinó d'alguna santa o sant, normalment el mateix nom de l'establiment que els recollia.

I heus aquí que, només durant el segle XIX, més de vint-i-cinc mil nenes i nens van ser recollits a la Casa San José de niños expósitos de Valladolid. Heus aquí, tal com he pogut documentar, l'origen del meu primer cognom. Desenes de milers de persones que compartim aquest cognom tenim aquest mateix origen.

Pel que fa al cognom Bonaventura, tres quarts del mateix. Als Països Catalans, els infants recollits en hospicis o de pares desconeguts no eren anomenats expósitos ni era costum posar-los noms de santes o sants, però els eren atribuïts sovint cognoms d'aquest tipus: Déu, Deúlofeu, Déulovol, Salvat, Ventura... o Bonaventura. El meu segon cognom té també, doncs, el mateix origen, un primer varó nascut fora de matrimoni. Aquesta branca de la meva família ve de Culla, com ja he dit en algun altre escrit, i la tinc documentada des del segle XVII. Al darrer terç del segle XIX, un capellà va castellanitzar el cognom en inscriure'l al llibre de baptismes, i així ha continuat... fins que completi el procés per tornar-lo a la seva forma original.

Vilaplana, Sánchez, Ginestar, Grau, Pons, més cognoms de Sant Feliu.

Més troballes al nostre arxiu parroquial. Si a finals de juliol vaig trobar que un dels meus setze rebesavis era de Sant Feliu, darrerament he trobat més informació sobre els seus avantpassats, portant una de les moltes branques del meu arbre genealògic a Sant Feliu i cap a la meitat del segle XVIII. Els noms que hi he trobat són els següents:

Malauradament, el llibre més antic que tenim a Sant Feliu és el primer Llibre d'Òbits, que comença a 1768. Tindré molta més sort en les meves recerques a Sant Just: s'hi conserven tots els llibres sagramentals des del seu bell inici, al 1508.

L'explicació d'aquesta diferència és ben simple: a Sant Just, el seu alcalde a 1936, Daniel Cardona, va incautar tots els llibres parroquials i així els va salvar de ser cremats. Va protegir així documents únics de més de quatre segles de la història del seu poble. Per contra, la crema de la nostra parròquia al 1936 va provocar la desaparició de la major part dels llibres sagramentals.

Bé, això són figues d'un altre paner. Vull agrair finalment a Mossèn Anton Roca i a Mossèn Jaume Sedó totes les facilitats i la col·laboració per a les cerques que fem a la nostra parròquia aquells que ens agrada capbussar-nos en les nostres arrels.