diumenge, 26 d’octubre de 2008

Moltes gràcies, La Vanguardia!!!

Avui, el diari La Vanguardia ha pres una decisió senzillament brillant, que posarà els amants de la història en general i de la genealogia en particular amb el cor a cent per hora i exultants de satisfacció.
Només obrir La Vanguardia digital aquest matí he llegit la notícia: LVG ha decidit posar a l'abast de tothom la seva hemeroteca, tots els diaris publicats des de 1881!!!

Tot avui que, tret de les feines de cada diumenge (repàs dels deures de la setmana, planxar...) només he tingut ulls per a l'hemeroteca de La Vanguardia. Hi he pogut trobar esqueles de persones que són objecte de la meva recerca, com ara el meu besavi Salvador Llopis, que va morir el 24 de gener de 1924:
Hi he trobat també notícies de les que tenia referències llunyanes i vague, però que ara La Vanguardia m'ha permès confirmar, com una condecoració que el rei Alfons XIII va atorgar al meu besavi Luis San José, i que va aparèixer a LVG del 14 de maig de 1912:

O, fins i tot, una foto de la meva àvia quan era jove, en un acte d'homenatge que la Generalitat republicana va fer al seu germà Manuel Colomer i Llopis, a l'octubre de 1931:


I això només el primer dia!!! Novament, moltíssimes gràcies a aquesta iniciativa pionera de La Vanguardia!!!

CHAPEAU!!!!

dissabte, 16 d’agost de 2008

L'origen dels cognoms San José i Bonaventura.

Els cognoms amb nom de santes o sants tenen diferents orígens, depenent també de diferents moments de la nostra història. Sembla ser que, en un inici, tenien un origen toponímic (algú de cognom Sant Martí podia venir d'un poble amb aquest nom). Més endavant, cap als segles XVI-XVII els cognoms amb santes o sants van ser adoptats (o imposats) per als conversos, ja fossin jueus o moriscos. Més endavant, tenia altres connotacions. Quan de petit li preguntava al meu avi d'on venia el seu cognom, ell em deia que, com que la seva família venia de Madrid, allà era costum posar noms de santes o sants als infants que eren fruit de relacions "dels senyors amb el servei", que no s'abandonaven (sinó serien "expósitos") però que no es podien reconèixer. Aquesta pràctica sembla que era també habitual entre els fills del clergat.

El meu avi, però, no disposava de la informació necessària per respondre la meva qüestió. En primer lloc, el seu pare era de Madrid, però el seu avi i besavi eren de Valladolid. En segon lloc, la major part dels centenars de milers d'infants recollits en hospicis no rebien el cognom d'expósito... sinó d'alguna santa o sant, normalment el mateix nom de l'establiment que els recollia.

I heus aquí que, només durant el segle XIX, més de vint-i-cinc mil nenes i nens van ser recollits a la Casa San José de niños expósitos de Valladolid. Heus aquí, tal com he pogut documentar, l'origen del meu primer cognom. Desenes de milers de persones que compartim aquest cognom tenim aquest mateix origen.

Pel que fa al cognom Bonaventura, tres quarts del mateix. Als Països Catalans, els infants recollits en hospicis o de pares desconeguts no eren anomenats expósitos ni era costum posar-los noms de santes o sants, però els eren atribuïts sovint cognoms d'aquest tipus: Déu, Deúlofeu, Déulovol, Salvat, Ventura... o Bonaventura. El meu segon cognom té també, doncs, el mateix origen, un primer varó nascut fora de matrimoni. Aquesta branca de la meva família ve de Culla, com ja he dit en algun altre escrit, i la tinc documentada des del segle XVII. Al darrer terç del segle XIX, un capellà va castellanitzar el cognom en inscriure'l al llibre de baptismes, i així ha continuat... fins que completi el procés per tornar-lo a la seva forma original.

Vilaplana, Sánchez, Ginestar, Grau, Pons, més cognoms de Sant Feliu.

Més troballes al nostre arxiu parroquial. Si a finals de juliol vaig trobar que un dels meus setze rebesavis era de Sant Feliu, darrerament he trobat més informació sobre els seus avantpassats, portant una de les moltes branques del meu arbre genealògic a Sant Feliu i cap a la meitat del segle XVIII. Els noms que hi he trobat són els següents:

Malauradament, el llibre més antic que tenim a Sant Feliu és el primer Llibre d'Òbits, que comença a 1768. Tindré molta més sort en les meves recerques a Sant Just: s'hi conserven tots els llibres sagramentals des del seu bell inici, al 1508.

L'explicació d'aquesta diferència és ben simple: a Sant Just, el seu alcalde a 1936, Daniel Cardona, va incautar tots els llibres parroquials i així els va salvar de ser cremats. Va protegir així documents únics de més de quatre segles de la història del seu poble. Per contra, la crema de la nostra parròquia al 1936 va provocar la desaparició de la major part dels llibres sagramentals.

Bé, això són figues d'un altre paner. Vull agrair finalment a Mossèn Anton Roca i a Mossèn Jaume Sedó totes les facilitats i la col·laboració per a les cerques que fem a la nostra parròquia aquells que ens agrada capbussar-nos en les nostres arrels.

dissabte, 26 de juliol de 2008

Vilaplana: un rebesavi de Sant Feliu!!!

Fins a les meves visites a la parròquia de Sant Just, sempre havia tingut clar que només tinc un avantpassat meu a Sant Feliu, i ben proper: ma mare! Sabia que la seva mare i la seva àvia eren de Sant Just i que van venir a Sant Feliu el 1917, per treballar a Can Bertrand.

A mesura que vaig anar visitant l'arxiu parroquial de Sant Just (justament quan n'era rector Mossèn Anton, abans de venir a Sant Feliu), vaig veure que un dels vuit besavis de la meva mare... era de Sant Feliu! Era, per tant, la meva primera arrel santfeliuenca: Fernando Vilaplana Ginestar, un dels meus setze rebesavis.

És a dir:

G-1) Jordi San José i Buenaventura (Sant Feliu, 1957), fill de
G-2) Teresa Buenaventura i Batlle (Sant Feliu, 1936), filla de
G-3) Maria Batlle i Vilaplana, la meva àvia (Sant Just, 1912 - BCN, 1990), filla de
G-4) Antònia Vilaplana i Calopa, la meva besàvia (Sant Just, 1882 - Sant Feliu, 1954), filla de
G-5) Fernando Vilaplana i Ginestar, el meu rebesavi (Sant Feliu, 1841 - Sant Just, 1915)

Dimecres passat vaig anar per primer cop a l'arxiu de la meva parròquia, i vaig poder continuar la llista:

G-6) Josep Vilaplana i Sánchez, el meu avi cinquè (Sant Feliu, 1807 - 1848), fill de
G-7) Benet Vilaplana i ??, el meu avi sisè (Santa Coloma de Cervelló, vers 1780 - ??. ??)

Ves per on, tinc una branca que, durant la primera meitat del segle XIX va viure a Sant Feliu. Benet Vilaplana era un pagès de Santa Coloma que es va casar a Sant Feliu amb Maria Xanxes, transcripció literal d'un Sánchez catalanitzat, i que era filla de Sant Feliu (no tots els Sánchez ens van arribar entre 1960 i 1975!). Vegeu transcrit el cognom Sánchez en la inscripció de naixement de Josep Vilaplana:

Hauré de seguir tornant al nostre arxiu per resseguir el fil de l'apassionant recerca dels avantpassats. Potser algú podria ajudar-m'hi: cap santfelieunc o santfeliuenca té algun Vilaplana entre els seus antecessors?

diumenge, 6 d’abril de 2008

100% GDS

A l'agost farà dos anys que vaig començar aquesta apassionant recerca de les meves arrels. Les meves notes les he anat prenent en Excel i tenia notes preses en Word i diverses fotos i documents escannejats. Mentre tenia pocs noms i documents, els enllaçava uns i altres amb hipervincles i anava fent. Però quan ja vaig arribar a més de dos-cents avantpassats i els documents que s'hi referien no paraven (afortunadament!) de créixer, vaig veure que em calia un programa pensat expressament per tenir la màxima informació sobre persones (dades, veus, imatges, documents, vincles,...) i que fos fàcilment utilitzable: no és un tema menor, havia mirat programes estrangers el primer problema del qual és que només treballen amb un cognom!

Com a soci de la Societat Catalana de Genealogia, vaig rebre la informació sobre els cursos anuals que fa l'entitat. Al març n'hi va haver un que em va interessar força: La Informàtica al servei de la DOCUMENTACIÓ FAMILIAR i GENEALÒGICA: EL GDS . Un cop acabat, he de confessar que el curs em va "atrapar" només començar i que és una de les millors inversions de temps que he fet els darrers anys.

Durant el curs es va presentar el programa GDS (Sistema General de Documentació Familiar). El professor del curs ha estat el mateix autor del programa, el Sr. Joaquim Casals i de Nadal. A la qualitat del producte hi cal afegir el saber fer i la qualitat de l'exposició del seu autor. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, adjunto una de les diverses possibilitats que ofereix el GDS:


Com en aquesta foto de 1981 amb el meu avi, el meu pare i el meu fill gran, podem identificar qualsevol persona en qualsevol imatge. Però això només és la punta de l'iceberg. Podem demanar, per exemple totes les fotos relatives a una persona ordenades pel criteri que vulguem, normalment cronològicament o, clicant sobre el seu rostre, podem accedir a tota la informació que hi tinguem associada: tant genealògica (ascendents i descendents), com la que prèviament hàgim introduït: fotos, talls de veu, documents de tota mena, comentaris, etc.

La informació és enormement fàcil d'introduir i de consultar. A cada persona se li assigna només un ascendent i una/es parella/es. El programa fa la resta: constituir nuclis familiars, trobar i ordenar els cognoms de qualsevol persona, informar sobre la relació entre dues persones qualsevol de la base de dades, trobar totes les persones amb una característica donada (lloc d'origen, cognom, ofici,...), etc.

A més, és enormement lleugera i accessible. Vam comprovar-ho al curs: informació sobre més de 2.300 persones i amb més d'11.000 fotos i documents, ocupava només 14 gigas i s'accedia a qualsevol demanda en menys d'un segon.

No em puc estar de recomanar el GDS més que efusivament. És el programa que buscava per a la gestió de tota la informació genealògica i familiar. Í també és, senzillament, brutal. Animeu-vos, sens cap mena de dubte, a comprovar-ho!!!

dimarts, 18 de març de 2008

70 anys del bombardeig de Barcelona: 70 anys de la meva família paterna a Sant Feliu.

Aquests dies fa setanta anys del bombardeig dels feixistes italians sobre Barcelona. La Història, en majúscules, es tradueix en milers de petites històries, personals, minúscules, que sovint ens expliquen, que sovint influeixen anys i anys enllà del fet dramàtic que les va provocar.

La meva àvia podria haver estat aquesta dona, i el meu pare podria haver estat aquesta nena:


Els meus avis vivien a Barcelona, al Barri Gòtic, concretament al carrer Carders. Massa prop del port, des d'on bombardejaven els vaixells italians, massa prop del centre, a on bombardejaven els avions italians. Quan jo era petit, recordo la meva àvia estremida encara per la por les poques vegades que parlava de la Guerra. Llavors sempre solia dir que un dia el seu fill, amb sis o set anys, era al balconet de la casa del carrer Carders. Va entrar a la casa amb un tros de metralla que acabava de caure-hi: la meva àvia de seguida va pensar que hauria pogut acabar amb el seu fill, amb el meu pare. Aquell dia va decidir marxar de Barcelona.

Vint anys abans, en temps de creiexement de la burgesia catalana, la seva família era propietària d'una fàbrica de teixits a Torelló, que van comprar -més lliçons d'història- amb la fortuna que el meu besavi -sí, el Manuel Colomer del meu escrit anterior!- va fer com a indiano a Cuba. Després, tot se'n va anar en orris, i amb les restes del naufragi, els meus besavis van anar d'una torre a Torelló a un pis fosc del carrer Carders. Però en aquells temps de prosperitat, havien tingut una minyona de Sant Feliu.

Ves per on, quan la meva àvia va decidir marxar de Barcelona, se'n va recordar d'aquella minyona de la seva infantesa i, al 1938, van deixar enrera bombes i trossos de metralla que podien matar un Lluís San José de 7 anys, i van venir a Sant Feliu. Primer a la Rambla, a una torre que fins fa poc va resistir al lloc on ara hi ha un video boom. Després al carrer Pi i Margall, al costat d'on ara mateix hi ha el rober de Càritas. Allà va ser on vaig néixer jo, el 1957.

Enguany, la Història de tots, amb majúscules, recorda amb horror la forma macabra i assassina de matar de Franco. I també la nostra petita història, amb minúscules, ens recorda el nostre propi origen a la nostra pròpia ciutat. I sempre l'atzar entremig, sempre la vida imprevisible. Tot hauria estat diferent si aquella bona minyona d'aquells bons temps hagués estat, posem per cas, de Matadepera.