Manuel Colomer Vivas (de Vallformosa, Vilobí del Penedès)

No tinc cap fotografia ni cap imatge de Manuel Colomer Vivas, el pare de la meva àvia paterna, el besavi que més centra en aquests moments el meu interès, i del qual, tanmateix, sé molt menys del que voldria.

Va néixer el 1846, i era el sisè de deu germans d'una família de pagesos a Vallformosa, un dels llocs de l'actual municipi de Vilobí del Penedès. Per l'excel·lent reunió que vaig tenir amb Mossèn Cortada, rector de Vilobí, sé que va néixer en un mas que encara existeix i que tinc moltes ganes d'anar a veure. De fet, vaig trobar Colomers a Vallformosa des de finals del segle XVII: un bon grapat de generacions que encara estic en procés de reconstruir.

Però el que més em captiva és la personalitat del meu besavi. No era l'hereu i se'n va anar, com tants catalans llavors com tanta gent avui mateix, amb una mà davant i l'altra darrera a fer fortuna. Es va embarcar cap a Cuba, en una data que encara no he pogut concretar i va fer fortuna amb la canya de sucre. És l'indiano de la meva família, però no n'he trobat cap referència al "Diccionari dels catalans d'Amèrica"

Ja relativament gran, va tornar a Catalunya. Es va casar amb la meva besàvia, Escolàstica Llopis, 31 anys més jove que ell, filla del mas conegut com a Giró del Gorner, a Puigdàlber, i que, al contrari que ell, era de bona família. Va fundar una empresa de la indústria tèxtil a Torelló, coneguda com a Can Fayné. Hi van tenir quatre fills. El gran va ser Manuel Colomer i Llopis (1.895-1.922), pioner de l'aviació a Catalunya, gran amic de Josep Canudas, amb el qual va triar el lloc i va crear la pista de la Volateria, la primera pista per a avions a Catalunya, just on ara hi ha l'aeroport del Prat. La segona va ser la meva tieta Lita, Escolàstica Colomer i Llopis (1.900-1987), alumna de Pompeu Fabra, bibliotecària de la Generalitat com la nostra estimada Joana Raspall, que em parlava de petit amb els ulls negats de la República, de com ella recollia signatures pel dret de vot de les dones, de com el món se li va acabar quan Franco va entrar a Barcelona. Després van venir la meva àvia Montserrat (quan el meu besavi ja tenia 63 anys!) (1.909-1974) i el meu tiet Elies Colomer (1.912-1964).

El meu tiet Manuel Colomer va morir el 1922, tornant d'un vol de Mallorca, després d'haver creat la primera línia de vols regulars entre les illes i Barcelona. Sembla que allò va ser un cop molt fort per al meu besavi, que es va trastocar, va perdre gairebé tota la seva fortuna, i va morir en unes circumstàncies que ningú no m'ha sabut explicar amb certesa.

Pel que em deia la meva tieta Lita, Manuel Colomer Vivas devia ser un d'aquells industrials catalans, fet a sí mateix, vital, d'una gran cultura i una visió oberta i progressista de la societat. Quan jo era petit, m'explicava que tenia una foto i una carta d'agraïment dels treballadors cubans de la seva plantació de sucre. A Torelló, la seva fàbrica va proporcionar la primera electricitata aquella vila d'Osona. Va ajudar el seu fill en la naixent aventura aeronàutica catalana i la seva filla en aquell procés de recuperació de la llengua i la cultura pròpies que va amarar els primers anys del segle XX a Catalunya.

Vull saber més d'ell i li vull dedicar el primer nom propi d'aquesta apassionant recerca genealògica. Agrairé a qui pugui estar interessat o ser bon coneixedor de la història i els personatges del Penedès tota informació, imatge o pista que em pugui ser útil per reconstruir-ne al màxim la seva trajectòria. Estaré encantat de conèixe't tan bé com pugui, estimat besavi!

Culla (Alt Maestrat)

Culla és un petit poble de l'Alt Maestrat, del qual els meus besavis Guillermo i Antònia i el meu avi Antoni van emigrar l'agost de l'any 1914 per venir a Sant Feliu. Culla és molt a prop de Benassal, i forma part dels municipis del Maestrat en què l'emigració de primers del segle XX va tenir a Sant Feliu com a punt de destinació. Avui és un poble molt bonic, amb una població ja estabilitzada, envoltada de camps d'ametllers i oliveres i amb molta gent dedicada a la ramaderia. Us recomano un breu tomb per Culla punxant aquí.

L'any passat vaig anar a Culla per primer cop. Em van atendre perfectament a l'Ajuntament, però les seves dades acaben cap al 1870, data en què els registres civils es van fer obligatoris a Espanya. Així que enguany hi he tornat per anar a l'Arxiu Parroquial. El mossèn de Culla, Mn. José Manuel Beltran, ens va atendre a la Cèlia i a mi meravellosament, donant-nos tota mena de facilitats per a les primeres passes de la nostra recerca al Maestrat. Des d'aquí vull agrair tant als funcionaris municipals com al Mossèn tota la seva col·laboració. Sense el seu ajut, no em podria haver submergit en la recerca de la forma que es pot veure aquí:


Un dels temes que més interès tenia d'abordar era el meu segon cognom: Buenaventura o Bonaventura? La resposta la vaig tenir a mesura que anava coneixent els meus avantpassats. Sabia que la meva mare està inscrita com a Teresa Buenaventura (en un certificat de naixement de la primavera de 1936 expedit a Roses de Llobregat, nom de Sant Feliu poc abans i durant la Guerra Civil) i que el meu avi constava inscrit com a Antonio Buenaventura a l'Ajuntament de Culla. Anant enrera, això és el que vaig trobar:
0) Jordi San José i Buenaventura (Sant Feliu, 1957) fill de

1) Teresa Buenaventura i Batlle (Sant Feliu, 1936), casada a Sant Feliu el 1956 amb Lluís San José i Colomer, i filla de

2) Antonio Buenaventura i Barreda (Culla, 1902 - Sant Feliu, 1956), casat a Sant Feliu el 1935 amb Maria Batlle i Vilaplana, i fill de

3) Guillermo Buenaventura i Villalba (Culla, 1872 - 1918), casat a Culla el 1900 amb Antònia Barreda i Barreda, i fill de

4) Vicente Bonaventura i Bellés (Culla, 1842 - ?), casat a Culla el 1864 amb Salvadora Villalba i Nacher, i fill de

5) Joaquín Bonaventura i Dalbert (Culla, 1808 - ?), casat a Culla entorn del 1830 amb Paula Bellés i Traver, i fill de

6) Vicente Bonaventura i Falcó (Culla, 5 de febrer de 1765 - ?), casat entorn del 1800 amb Maria Dalbert i Pitarch, i fill de

7) Gabriel Bonaventura i Bellés (Culla, entorn de 1740 - ? ), casat entorn del 1760 amb Antònia Falcó, i fill de

8) Juan Bautista Bonaventura i ? (Culla, entorn de 1720? - ?), casat entorn de 1740 amb Teresa Gellida

Dóna la casualitat que l'acta baptismal del meu avi sisè Vicente és la primera redactada en castellà a l'Arxiu Parroquial de Culla, després de gairebé cinquanta anys de l'ordre de Felip V obligant a usar el castellà en tots els documents públics. Heus-la aquí:


Sembla clar que el zel castellanitzador va fer que algun mossèn canviés el Bonaventura pel Buenaventura i que així m'hagi arribat des del meu besavi...

Haurà de ser en properes visites a l'Arxiu Parroquial de Culla que sàpiga més sobre els meus avantpassats valencians. De moment, aquesta mania meva de saber més dels avantpassats m'ha portat a descobrir una comarca apassionant i a compartir aquesta descoberta amb la meva família: segurament amb les àvies anirem a passar uns dies de l'estiu de l'any que ve a terres del Maestrat!
Estaré encantat, llavors, de col·laborar amb altres apassionats per la genealogia que busquin, com jo, les seves arrels a Culla, Atzeneta, Viladecarnes, Vistabella,... i fins i tot a municipis en què, ja al Maestrat de Terol, he descobert arrels: Cretes,...

Regalar el primer arbre genealògic.

Poc després de Reis, una persona em va dir que m'havia fet cas amb el meu escrit anterior("Regalar cognoms") i que li havia resultat molt interessant. A mi també: llavors no tenia constància que hi hagués gaire gent que em seguís... Em va demanar si podia penjar alguna plantilla per presentar bé la informació recollida. Ara, un cop passada la campanya electoral i amb més calma, he trobat el moment per respondre a aquella petició.

Heus aqui el primer arbre que he regalat a tota la meva família. 16 cognoms per a tots els meus fills, nebots, i cosins més propers. El nom de les 30 persones primeres que els han precedit, l'interès per les seves petites o grans històries, les arrels -fins als avis dels avis- de la nostra pròpia petita història.

Si us ve de gust posar-hi les vostres pròpies arrels, només cal que l'obriu en un programa d'edició d'imatges (jo els he fet amb el mateix Paint) i hi poseu els noms que correspongui. L'ordre amb què ho heu de fer és sempre el mateix: a l'esquerra el pare de la generació anterior i a la dreta, la mare. L'ordre dels cognoms el vaig indicar en el post "Regalar cognoms".

I, posats a fer, aquests eren els meus avis, els troncs principals a partir dels quals he començat, com tothom, a capbussar-me en els meus propis orígens:
D'esquerra a dreta: Fernando Narciso San José Arnáez, nascut a Jaca el 1906, camioner, d'antecessors repartits per les dues Castelles i la Rioja. Montserrat Colomer i Llopis, nascuda a Torelló el 1909, amb tots els antecessors al Penedès. Maria Batlle i Vilaplana, nascuda a Sant Just Desvern el 1912 i amb tots els antecessors al poble veí. Antoni Buenaventura i Barreda, nascut a Culla (País Valencià) el 1902, amb tots els antecessors en aquell petit i preciós poble del Maestrat, obrer del metall i l'únic a qui no vaig conèixer, perquè va morir mentre la meva mare estava embarassada de mi. És l'única foto que tinc de tots quatre junts, el dia de la boda dels meus pares, també en un 15 de juny, d'un llunyà 1956.

Als meus pares, aquell dia, se'ls veia la felicitat a la cara:
A ells, a tots dos, els dec tot el que sóc avui. Sé que sempre han estat conscients de com els estimo i de com me n'enorgulleixo...

Regalar cognoms.

Ara que s'acosten Reis proposo un regal d'aquells que valen molt més del que costen: no costa res i val molt. Val una lliçó completa d'història i un retrobament o un nou coneixement amb els familiars directes dels quals encara podem tenir, obtenir o retenir imatges i memòria.Proposo regalar als nostres infants 16 cognoms, els que s'obtenen en la visió de les generacions que poden tenir els més menuts: els avis dels avis. Ho estic fent per als infants de la meva família i estic convençut que els farà gràcia tenir una llista completa i ordenada de 14 nous cognoms a afegir als dos que sempre usen i un petit arbre genealògic amb els seus 4 avis, 8 besavis i 16 rebesavis. El diàleg amb els avis per saber més dels seus pares i els seus propis avis, jo crec que no té preu!

Si voleu considerar aquest regal tan barat, tan personalitzat i tan valuós, us adjunto l'ordre dels cognoms que heu de seguir. Si us voleu descarregar aquesta plantilla en excel, feu-ho aquí.
Ànims... i sort en la vostra recerca!