Manuel Colomer Vivas (de Vallformosa, Vilobí del Penedès)

No tinc cap fotografia ni cap imatge de Manuel Colomer Vivas, el pare de la meva àvia paterna, el besavi que més centra en aquests moments el meu interès, i del qual, tanmateix, sé molt menys del que voldria.

Va néixer el 1846, i era el sisè de deu germans d'una família de pagesos a Vallformosa, un dels llocs de l'actual municipi de Vilobí del Penedès. Per l'excel·lent reunió que vaig tenir amb Mossèn Cortada, rector de Vilobí, sé que va néixer en un mas que encara existeix i que tinc moltes ganes d'anar a veure. De fet, vaig trobar Colomers a Vallformosa des de finals del segle XVII: un bon grapat de generacions que encara estic en procés de reconstruir.

Però el que més em captiva és la personalitat del meu besavi. No era l'hereu i se'n va anar, com tants catalans llavors com tanta gent avui mateix, amb una mà davant i l'altra darrera a fer fortuna. Es va embarcar cap a Cuba, en una data que encara no he pogut concretar i va fer fortuna amb la canya de sucre. És l'indiano de la meva família, però no n'he trobat cap referència al "Diccionari dels catalans d'Amèrica"

Ja relativament gran, va tornar a Catalunya. Es va casar amb la meva besàvia, Escolàstica Llopis, 31 anys més jove que ell, filla del mas conegut com a Giró del Gorner, a Puigdàlber, i que, al contrari que ell, era de bona família. Va fundar una empresa de la indústria tèxtil a Torelló, coneguda com a Can Fayné. Hi van tenir quatre fills. El gran va ser Manuel Colomer i Llopis (1.895-1.922), pioner de l'aviació a Catalunya, gran amic de Josep Canudas, amb el qual va triar el lloc i va crear la pista de la Volateria, la primera pista per a avions a Catalunya, just on ara hi ha l'aeroport del Prat. La segona va ser la meva tieta Lita, Escolàstica Colomer i Llopis (1.900-1987), alumna de Pompeu Fabra, bibliotecària de la Generalitat com la nostra estimada Joana Raspall, que em parlava de petit amb els ulls negats de la República, de com ella recollia signatures pel dret de vot de les dones, de com el món se li va acabar quan Franco va entrar a Barcelona. Després van venir la meva àvia Montserrat (quan el meu besavi ja tenia 63 anys!) (1.909-1974) i el meu tiet Elies Colomer (1.912-1964).

El meu tiet Manuel Colomer va morir el 1922, tornant d'un vol de Mallorca, després d'haver creat la primera línia de vols regulars entre les illes i Barcelona. Sembla que allò va ser un cop molt fort per al meu besavi, que es va trastocar, va perdre gairebé tota la seva fortuna, i va morir en unes circumstàncies que ningú no m'ha sabut explicar amb certesa.

Pel que em deia la meva tieta Lita, Manuel Colomer Vivas devia ser un d'aquells industrials catalans, fet a sí mateix, vital, d'una gran cultura i una visió oberta i progressista de la societat. Quan jo era petit, m'explicava que tenia una foto i una carta d'agraïment dels treballadors cubans de la seva plantació de sucre. A Torelló, la seva fàbrica va proporcionar la primera electricitata aquella vila d'Osona. Va ajudar el seu fill en la naixent aventura aeronàutica catalana i la seva filla en aquell procés de recuperació de la llengua i la cultura pròpies que va amarar els primers anys del segle XX a Catalunya.

Vull saber més d'ell i li vull dedicar el primer nom propi d'aquesta apassionant recerca genealògica. Agrairé a qui pugui estar interessat o ser bon coneixedor de la història i els personatges del Penedès tota informació, imatge o pista que em pugui ser útil per reconstruir-ne al màxim la seva trajectòria. Estaré encantat de conèixe't tan bé com pugui, estimat besavi!